Pedri hi posa la salsa
El Barça supera per la mínima el Girona en un partit fred en què els blaugrana acaben demanant l’hora arran d’una acceleració local al final
El canari, que havia de descansar, surt en el primer acte per un lesionat Dembélé i acaba sent protagonista amb el gol del triomf
El Barça va tornar a vèncer per la mínima, aquesta vegada en el duel català a Montilivi contra el Girona. Els de Xavi Hernández van dominar fins al darrer quart d’hora però en atac van estar més espessos que mai. El mínim esforç i una diana de Pedri van permetre als blaugrana enfilar-se fins als 47 punts, aconseguir virtualment l’honor de ser el campió d’hivern, i pressionar el Madrid en la classificació posant-se una altra vegada a sis punts dels blancs, que han de jugar un duel exigent al Bernabéu contra la Real Sociedad, el tercer. La nota negativa del partit contra el Girona va ser la lesió de Dembélé, que fa reviure fantasmes del passat al francès quan darrerament havia tingut un rendiment força regular. La sensació és que el Barça continua temptant la sort. I això li serveix per anar sumant de tres en tres en la lliga i continuar viu en la copa, però potser per a no gaire res més.
El Girona, quan tenia la pilota, es va mostrar atrevit, tot i que ho va poder ser en poques ocasions. El servei de pilota des del darrere, però, té un risc que l’equip assumeix i que contra el Barça és molt més elevat per la qualitat individual dels futbolistes. Les poques possibilitats blaugrana en el primer temps van arribar després d’errades gironines. La primera, de Gazzaniga, que després de rebre una passada de Bernardo no va ser prou àgil per eludir la pressió d’Ansu Fati. La pilota la va recollir Dembélé, que va provar un xut, i el porter gironí, refent-se prou bé, va evitar el gol amb el pit (15’). La segona ocasió es va generar després d’una pèrdua de Juanpe que Ansu Fati va aprofitar per provar un xut des de la frontal que va sortir per damunt del travesser (29’). Entremig de les dues arribades amb cert perill dels blaugrana, Dembélé havia provat una arrencada marca de la casa que va acabar amb lesió del francès. L’extrem de seguida es va posar la mà al quàdriceps i, tot i provar-se, va ser substituït per Pedri. El canari va intentar imprimir velocitat a una circulació blaugrana que demanava més contra un Girona que, si bé amb pilota va mirar de jugar-la i fer moure els de Xavi Hernández, sense, es va replegar la mar de bé tot i no fer-ho habitualment. No tenir la possessió tanta estona com la té normalment va fer que els atacs dels de Míchel fossin buscant, la majoria d’ocasions, la velocitat i la verticalitat d’un Riquelme amb una marxa més, o d’un Yan Couto massa erràtic.
Pedri i un intent gironí
En la segona part, la tònica del partit es va mantenir i, novament, una errada de Juanpe a l’hora d’intentar jugar la pilota en lloc de fer una puntada per allunyar el perill va permetre al Barça olorar sang i trencar una combinació ràpida i diabòlica que va acabar amb el 0-1 definitiu. Els de Xavi Hernández van moure el joc de dreta a esquerra fins que Jordi Alba va fer una centrada cap a la frontal de la petita que semblava que Gazzaniga desviaria. L’argentí, però, va posar la mà tova i va oferir a Pedri la possibilitat de marcar a pler i sense oposició l’única diana del matx. I això que el Girona va treure l’orgull coincidint amb la diana en contra i els canvis d’uns i altres. Valery i Toni Villa van reactivar el seu equip per les bandes i, en una jugada entre tots dos, Stuani gairebé remata amb el cap a gol si Araujo no ho hagués evitat en última instància (73’), i el mateix Villa va rematar tou a les mans de Ter Stegen poc després.
La sensació era que el Barça intentava treure aigua del vaixell com fos –ofensivament, l’equip va ser un zero– contra un adversari que creixia i que va tenir la millor ocasió de tot l’enfrontament a les botes d’Iván Martín. El basc no va dirigir bé una rematada d’Aleix Garcia a dins de l’àrea petita, un regal només per desembolicar (87’). Només la falta de punteria i de decisió en els minuts anteriors –i potser un possible penal no xiulat d’Eric a Stuani– va permetre cantar victòria a un Barça de serveis mínims que acumula victòries.