El partit de diumenge contra el Cadis va servir per sumar tres punts i mantenir l’avantatge de vuit respecte al Madrid. Però, sobretot, la nota més positiva per a l’equip de Xavi Hernández va ser la revitalització de jugadors que necessitaven tenir minuts de qualitat. És el cas de dos dels grans protagonistes del duel: Ferran Torres i Sergi Roberto. El primer va jugar més desinhibit que mai des que és futbolista del Barça. El segon va recuperar aquella versió de titular indiscutible de fa unes temporades.

Ferran Torres no ha acabat de ser regular des que va arribar al club, el gener de l’any passat. Va arrencar amb força, amb un golàs a San Mamés, va frustrar-se contra el Nàpols a casa i va recuperar-se el mes de març amb bones actuacions contra Osasuna i Madrid. Fins aquí. L’apagada general de tot el Barça després de l’aturada de seleccions va ser, també, l’apagada d’un Ferran que a l’estiu veuria com el club es reforçava amb Lewandowski i Raphinha i s’assegurava la continuïtat de Dembélé. Més competència que l’ha relegat en un segon pla. Ha jugat 28 partits, només 10 com a titular. És el dissetè futbolista amb més minuts de la plantilla, perseguit sempre pels 55 milions que el Barça va pagar al City i els pobres registres golejadors. Set dianes i sis assistències el curs passat; cinc gols i una assistència aquest. Diumenge, però, va brillar i va ser ovacionat pel Camp Nou. Va encarar més que mai i va protagonitzar la jugada de la nit, la de l’1-0. El valencià va desfer-se de tres defenses del Cadis per arribar a la línia de fons i fer una centrada perfecta al punt de penal. Allà, Lewandowski va fallar primer, però després va aparèixer Sergi Roberto per empènyer la pilota al fons de la porteria.

Ferran celebrava el final feliç de la seva jugada mentre el capità corria fins al córner per celebrar el gol amb els culers. Dos jugadors sense protagonisme que tenien el seu moment dolç. Sergi Roberto també és un dels futbolistes menys utilitzats per Xavi. De fet, fins que no va sortir en el lloc de Pedri contra el Manchester United, el de Reus havia encadenat cinc partits seguits sense jugar. Suplent habitual, Roberto va tenir la mala sort de lesionar-se al braç l’octubre passat. Quedaven tres setmanes escasses per a l’inici del mundial, però va trencar-se just en un partit, contra l’Athletic Club, en què va ser un dels destacats i va marcar. Contra el Cadis, i tornant en la posició de migcampista, el de Reus va ser el més desequilibrant de la medul·lar, recuperant aquelles conduccions que trencaven línies. A més del gol, va fer la jugada del 2-0 de Lewandowski.