Eric García és, sobretot, un jugador d’equip. Mai és fàcil per a un futbolista assumir la pèrdua de protagonisme, i Eric, que en els darrers mesos ha passat d’indiscutible a l’eix de la defensa del Barça i mundialista, a tenir un paper residual, ho ha fet. En el cos tècnic estan encantats amb el de Martorell, que treballa, anima, no posa ni una mala cara i, implicat com si fos titularíssim, rema pel bé col·lectiu. “Només vull ajudar l’equip”, repeteix.

Feia més d’un mes que no era titular, des de la derrota (1-0) al feu de l’Almeria, el 26 de febrer, però dissabte al feu de l’Elx (0-4), Xavi, que, per tot plegat, sent que està sent injust amb ell, va decidir fer-li un lloc a l’onze. I ho va fer en una posició nova per a algú que ha jugat de central tota la seva vida, la de pivot defensiu. Ja feia temps que el tècnic de Terrassa donava voltes a l’opció de col·locar-lo davant de la defensa. “És un símil del que va passar amb Rafa Márquez. Té bon peu, divideix, és agressiu i guanya duels. S’hi pot adaptar perfectament”, havia explicat l’entrenador, que durant la seva carrera futbolística va formar al mig del camp amb el mexicà, ara preparador del filial, un central de llegenda capaç també de pujar una línia i rendir.

I al Martínez Valero, doncs, l’hi va situar amb un resultat força positiu. Sí que és cert que l’enfrontament contra els il·licitans, un conjunt desterrat, amb un peu i mig a segona divisió A, tampoc és una prova definitiva, però també ho és que va dur a terme una actuació més que convincent. “Ha fet un partidàs”, va dir Xavi. “Podem tenir un pivot defensiu important”, va afegir el tècnic, que va revelar que a qui se li va acudir la idea va ser a Jordi Cruyff, el director esportiu del club culer. “M’ho diu des de l’any passat i m’insistia que tenia condicions per jugar al mig del camp. Amb l’staff ho hem pensat i ho hem comentat, i els últims mesos l’hem estat ficant per dins en els jocs de posició”, va indicar l’entrenador. “Aquesta setmana, en un partit d’entrenament contra el filial, em va donar les garanties per confiar en ell”, va cloure Xavi, que veu una nova via en una demarcació per a la qual havia demanat un efectiu.

Eric, mentrestant, se sent realitzat. “Estic una mica més cansat que fent de central, però bé”, va bromejar el jugador, que pensa en el grup. “Tot el que sigui ajudar l’equip, jo n’estic encantat”, va declarar després d’un partit en què va disputar els 90 minuts, va encertar 51 de les 57 passades que va intentar i va estar fi en els canvis d’orientació, amb cinc pilotes en llarg completades. I és que aquesta demarcació pot ser una alternativa per a un defensa que té en les seves principals virtuts el tracte amb la pilota. Eric és un defensa que treu la pilota des del darrere d’allò més bé; és capaç de fixar i dividir els davanters amb conducció, té visió per filtrar passades que salten línies i també bon peu per desplaçar. Per contra, però, sense la pilota, li acostuma a faltar contundència i, a causa d’això, ha comès diverses errades que han costat a l’equip alguna situació de gol. Amb només 22 anys i moltíssim marge de millora en aquest sentit, jugant un pèl més endavant, aquestes mancances no penalitzarien tant, encara que no és tot tan senzill. Un central veu el futbol de cara, totes les pilotes que rep i té són mirant a la porteria rival; en canvi, un mig centre no només ha de mirar endavant, també hi ha moltes accions en què ha de rebre d’esquena, s’ha de perfilar, orientar-se els controls i maniobrar en espais reduïts. Aquests factors fan que sigui una incògnita entreveure-li futur en el pivot blaugrana. El que és clar és que Xavi l’hi veu. “Ell té molta confiança que puc jugar en aquesta posició, i jo em veig on em demani. On pugui ajudar l’equip, jo hi jugaré”, va explicar. “La meva posició és la de central, però si haig de jugar al mig del camp, encantat. A més, per les meves qualitats puc jugar-hi”, va manifestar Eric, que té un lloc nou, o, si més no, presenta candidatura com a alternativa.