Dilluns l’Spotify Camp Nou serà escenari d’un dels duels catalans de la lliga. Barça i Girona es veuran les cares en el que serà, també, un enfrontament de pissarres, d’entrenadors, que veuen el futbol des d’un prisma molt semblant, Xavi Hernández i Míchel Sánchez. Cap dels dos concep el joc sense que el seu equip sigui protagonista amb la pilota; la idea passa per tenir-la, i els equips de tots dos la treuen sempre des de darrere, intenten que hi hagi joc interior, que es creïn superioritats per poder combinar i generar situacions també per fora i, a partir de tot plegat, crear força volum ofensiu. I quan no la tenen, pressionen per recuperar-la ràpid.

Tots dos tècnics miren el rival i els agrada el que veuen. “És un equip que s’assembla bastant a allò que juguem nosaltres”, va manifestar Xavi abans d’enfrontar-s'hi en la primera volta a Montilivi, en un partit que va acabar amb victòria blaugrana (0-1), però en què segurament el més just hauria estat un empat. “Són un equip valent, que fa coses diferents i molt interessants en la sortida de pilota, i és agressiu en la pressió alta”, va explicar el preparador blaugrana. I Míchel, des del bàndol blanc-i-vermell, igual: “Són un equipàs. No els fan gols, és complicat robar-los la pilota i fan ocasions de qualsevol situació: en un contra un, en passades endavant o al contraatac”, va dir aleshores el tècnic madrileny. “Míchel és un referent com a tècnic, amb un equip molt treballat tant en defensa com en atac. Juga sense complexos i té alternatives; m’agrada”, va indicar Xavi. “El Barça de Xavi és l’equip amb la millor pressió postpèrdua de tota la lliga”, va correspondre Míchel.

Tots dos, doncs, s’admiren. Que comparteixen un model de joc, almenys similar, és evident a simple vista amb el futbol que despleguen, però també dades concretes en atac també ho corroboren. En primer lloc, tant el Barça com el Girona, tenen sempre més la pilota que el contrincant. En la lliga ningú acumula més possessió per partit que el conjunt dirigit per Xavi (63,5%), i el que entrena Míchel és el vuitè que més té la pilota (51,4%). Sobretot representatiu és, però, com utilitzen aquesta possessió, i aquí és on ambdós quadres coincideixen en molts aspectes.

Pel que fa a l’encert en la passada, són dos dels equips que més èxit tenen; els de Xavi ocupen la segona posició d’entre els 20 conjunts que componen el campionat (88,3% d’encert) i els de Míchel, el sisè (83,3%). En les passades curtes també se situen en els llocs capdavanters i són dels que més en completen per partit; els barcelonins són cinquens (551 passades curtes) i els gironins, setens (404). Però on sí que calquen els números tots dos conjunts és en el joc en llarg. I és que pel que fa a pilotes llargues, són dos dels equips que menys n’utilitzen; els blaugrana són els quarts que menys (52 pilotes llargues per partit) i els blanc-i-vermells, els cinquens (50), mentre que les centrades tots dos fan les mateixes per jornada (19), i només hi ha tres equips que centren més que ells.

I del que es fa quan es té la pilota arriben els gols. I aquí també són dominants i semblants: el Barça és el segon equip del campionat que més en marca (53) i el Girona, el tercer (42). No és estrany tampoc que estiguin a dalt en l’estadística de xuts a porteria; amb els culers segons (5,3 xuts a porteria per partit) i els gironins cinquens (4,6). Els de Xavi són el conjunt que més gols marca en joc rodat (43) i al contraatac (5), mentre que els de Míchel són, en aquest sentit, els sisens (24) i els tercers (2).

Dilluns a Barcelona es trobaran, en un duel desigual a priori, ja que és obvi que els pressupostos són molt diferents, això, irremeiablement, influeix en la qualitat dels futbolistes i repercuteix en el rendiment general. El Barça té un límit salarial de 648,82 milions d’euros, pels 43,47 del Girona. No obstant això, a la gespa, els dos entrenadors busquen el mateix, tenen la mateixa idea.