Gavi té un pro­blema. La cam­pa­nya enge­gada des de Madrid ja fa set­ma­nes con­tra el dor­sal 30 del Barça ha reei­xit. Gavi és pura inten­si­tat, adre­na­lina i amor propi. Grans vir­tuts. Però s’ha venut el dis­curs que Gavi juga brut i alguns ho han com­prat. La fal­se­dat està gua­nyant peri­llo­sa­ment massa adep­tes. El mis­satge s’ha estès com una taca d’oli i alguns ja actuen per inèrcia, induïts pel soroll i influ­en­ci­ats per un verinós cor­rent d’opinió que neix des de la men­tida. Pulido San­tana ha estat l’últim a caure en el parany. La groga que li va mos­trar el col·legiat canari en el minut 1 de par­tit no s’explica des de cap altra òptica. Gavi va come­tre una falta al mig del camp sobre Enes Ünal en la seva pri­mera acció del par­tit i a Pulido San­tana se li va esca­par la mà. No va exis­tir el col­peig. No hi va haver mala fe. Gavi no va fer avor­tar cap acció de perill del Getafe. Va ser una sim­ple pugna cos a cos per tenir la pilota. Inten­si­tat. Fut­bol, vaja. Error arbi­tral.

La groga va ser un càstig abu­siu i no menor, perquè va desac­ti­var Gavi per a la resta del par­tit. Cohi­bit per l’amenaça de l’expulsió, Gavi no va ser Gavi. La lesió de Sergi Roberto va ser l’altre fac­tor no pre­vist en un inici de par­tit acci­den­tat per al Barça a Getafe. Eric va entrar per Sergi Roberto en el minut 18 i va actuar com a late­ral fins al minut 35. Allà Xavi va deci­dir fer marxa enrere. Kounde es va situar al late­ral, com és habi­tual, i Eric es va col·locar a l’eix amb Araujo. Com havia asse­nya­lat Xavi en la prèvia del par­tit, ahir no era un dia per fer invents. Era un dia per tan­car una mica el títol de lliga. Però l’empat al Coli­seum deixa males sen­sa­ci­ons.

Xavi va rec­ti­fi­car a temps amb la ubi­cació d’Eric, però va sor­pren­dre col·locant des de l’inici Balde com a extrem, amb Alba al dar­rere. Ni Fer­ran ni Ansu viuen un bon moment, però en la visita a Getafe, con­tra un equip que juga amb línia de cinc al dar­rere i deixa pocs forats, pot­ser sí que hau­ria estat millor jugar amb un ter­cer ata­cant en lloc d’usar la carta de Balde.

Mer­ce­na­ris for­jats en mil bata­lles com Damián Suárez van jugar el seu par­tit par­ti­cu­lar. Pulido San­tana va expo­sar Gavi amb la groga ini­cial i Damián s’hi va recrear. En el minut 9, ja li va bus­car les pes­si­go­lles a la recerca de la segona groga, però el fut­bo­lista del Barça no va caure a la trampa. Va ser una sort que el Barça acabés amb onze fut­bo­lis­tes, perquè Damián va pro­var sort en cada con­tacte amb Gavi.

No va ser un bon par­tit del Barça. La falta de gol comença a pre­o­cu­par en aquest esprint final. Feia trenta anys que el Barça no enllaçava dos 0-0 en la lliga. I en feia divuit que no acu­mu­lava dos par­tits ofi­ci­als seguits amb aquest resul­tat. Des de l’abril del 2008. Els empats sense gols con­tra el Getafe i el Girona han cen­trat el focus en un Lewan­dowski min­vat física­ment. Amb el d’ahir, el Barça ja acu­mula tres par­tits sense mar­car, perquè en la copa tam­poc ho va fer en el 0-4 con­tra el Madrid. Inqui­e­tant.

Rap­hinha i Balde hau­rien pogut tren­car la sequera, però el pal ho va impe­dir. El Getafe es va sal­var en el minut 25. Ter Ste­gen va ser­vir en llarg, Lewan­dowski no va arri­bar a tocar la pilota amb el cap però va atraure Domin­gos Duarte i Rap­hinha se’n va bene­fi­ciar i va mar­xar sol pel car­ril del mig. El bra­si­ler es va plan­tar davant David Soria, però el xut es va esta­ve­llar al pal. El refús el va caçar Balde, però va topar amb el mateix pal. Mala sort, poques idees i el Madrid, ara, a 11 punts.