Tor­nar a manar

El club sem­pre ha donat el màxim valor a la lliga. Ho van dei­xar clar Laporta i Xavi a mitja tem­po­rada: era l’objec­tiu pri­o­ri­tari. Més tard, i amb un Barça encapçalant la clas­si­fi­cació amb avan­tatge, el tècnic de Ter­rassa no s’ha can­sat de repe­tir i repe­tir com d’impor­tant i com­pli­cat és acon­se­guir aquest títol. Un tro­feu que no viatja cap a les vitri­nes del Museu Blau­grana des del 2019. Lluny queda aque­lla època glo­ri­osa que l’enti­tat pretén recu­pe­rar. Cal no obli­dar que, entre el 2005 i el 2019, el Barça va aixe­car deu lli­gues, en con­tra­po­sició amb les qua­tre del Madrid. La història havia can­viat i el club blau­grana era el nou domi­na­dor del fut­bol espa­nyol, a més de viure un període d’èxtasi amb les Cham­pi­ons del 2006, el 2009, el 2011 i el 2015.

Des d’aque­lla lliga, just abans de la des­feta a Liver­pool, la sequera a can Barça ha pre­do­mi­nat: només s’han alçat la copa del 2021 i la super­copa d’aquest 2023. Per això es recorda com d’impor­tant és recu­pe­rar l’eti­queta de “campió de lliga”. La feina està pràcti­ca­ment feta. La victòria con­tra l’Atlético, el rival més com­pli­cat que que­dava en el camí, deixa onze punts d’avan­tatge res­pecte al Madrid quan en que­den 24 en joc. El Rayo Valle­cano, el Betis, l’Osa­suna, l’Espa­nyol, la Real Soci­e­dad, el Valla­do­lid, el Mallorca i el Celta són els rivals que que­den en l’horitzó. Si tot va bé i el títol se sege­lla com més aviat millor, alguns dels quals seran del tot intrans­cen­dents. Seria la vint-i-setena lliga del club.

Que sigui la cirera

Per la seva banda, l’equip diri­git per Jona­tan Giráldez podria tan­car una set­mana rodona. Dijous, el Barça té una cita impor­tantíssima a l’Spo­tify Camp Nou. La final de la Cham­pi­ons és a l’abast, a un sol pas. El 0-1 acon­se­guit al camp del Chel­sea posa les coses molt a favor per a les blau­grana, que, a més, podrien recu­pe­rar la capi­tana, Alèxia Pute­llas, per a aquest duel.

Si les coses sur­ten bé, res millor que tan­car la set­mana amb un títol i una altra festa, que és el que pas­sarà si no és que es pro­du­eix un dal­ta­baix poc pro­ba­ble: que el Barça, que ha gua­nyat abso­lu­ta­ment tots els par­tits de lliga, no der­roti l’Spor­ting de Huelva diu­menge a l’estadi Johan Cruyff. Seria la vui­tena lliga blau­grana, la quarta de manera con­se­cu­tiva. Tot ple­gat, en un període d’onze anys: des del 2012 fins avui. Un cop cer­ti­fi­cada la con­se­cució del títol, el Barça inten­tarà repe­tir la gesta que ja va fir­mar la tem­po­rada pas­sada: tan­car una lliga per­fecta. És a dir, gua­nyar els 30 par­tits de la com­pe­tició. Si ho acon­se­gueix, enca­de­narà un total de 65 jor­na­des con­se­cu­ti­ves sumant els tres punts. El Barça ja va fir­mar el rècord de 50 tri­omfs seguits en la lliga el gener pas­sat, una fita que cap equip, ni mas­culí ni femení, havia pogut asso­lir. Ara en són 60 –les últi­mes cinc de la 2020/21, les 30 de la 2021/22 i les 25 actu­als–. Només en fal­ten cinc més per engros­sir encara més la xifra. Una bar­ba­ri­tat.