Fa cinc dies, un cop finalitzat el Barça-Atlético de Madrid, una escena atípica va captar l’atenció de les càmeres damunt la gespa de l’Spotify Camp Nou. El Barça havia acabat de guanyar un partit important contra un rival de l’exigència de l’Atlético i havia fet un pas endavant més en la cursa cap al títol, però hi havia un home insatisfet damunt el terreny de joc. Era Robert Lewandowski. Havia estat el primer a dutxar-se. Amb l’estadi gairebé buit i la il·luminació a baix rendiment, el polonès va saltar al camp a jugar amb les seves dues filles, Klara i Laura, acompanyat també per la seva dona. Era un moment distès, però el rostre de Lewandowski parlava per sí sol. El 9 del Barça estava jugant amb la pilota amb les seves filles en la mateixa porteria on minuts abans havia fallat més d’una oportunitat clara de gol davant Jan Oblak. A Lewandowski se’l va veure pensatiu, capcot, intentant buscar explicacions. Per a un davanter com ell, encadenar tants partits sense marcar no és normal. Ahir a Vallecas va retrobar-se amb el gol. Feia vint-i-cinc dies que no marcava en un partit de lliga. No ho feia des del seu doblet al Matínez Valero contra l’Elx. S’havia quedat a zero contra el Girona, el Getafe, l’Atlético i també contra el Madrid en la copa. Per a qualsevol mortal estar quatre partits sense marcar entraria dins la normalitat, però per a Lewandowski ha estat una eternitat. Ahir, l’únic gol del Barça contra el Rayo va portar la seva firma. Kessié va provar el xut, un defensa del Rayo va interceptar i Lewandowski va aprofitar la pilota morta dins l’àrea per afusella Dimitrievski. Abans ja havia marcat en la primera part, però el seu amic Gil Manzano havia invalidat el gol per un fora de joc extremadament just que el VAR va tenir feina traçant les línies. El gol del polonès no va servir per evitar la derrota blaugrana a Vallecas, però reactiva a un Lewandowski que somia amb el trofeu Pitxitxi. Suma 18 gols, quatre més que Benzema.