No va comparèixer ahir el Barça a l’Estadi de Vallecas. El conjunt orientat per Xavi Hernández va perdre-hi (2-1), amb justícia, en un partit en què va oferir una pèssima imatge, va ser completament superat i en cap moment va donar algun argument per rascar-hi alguna cosa. Va malbaratar doncs el conjunt culer una oportunitat boníssima per sentenciar ja del tot la lliga, en què malgrat tot, segueix comptan-t’hi els dies per proclamar-se campió perquè té un bon coixí. La distància amb el Real Madrid, el segon classificat, continua sent àmplia, 11 punts, els mateixos que a l’inici d’aquesta jornada, ja que els madridistes també van caure dimarts, al feu del Girona (4-2). Un avantatge més que considerable, tenint en compte que queden 7 matxs per a la fi del campionat, 21 punts per disputar-se, i amb aquest escenari el conjunt blaugrana en faria prou amb quatre victòries o amb tres victòries i dos empats, en cas que el grup blanc ho guanyés tot, per adjudicar-se el títol. Betis (casa), Osasuna (casa), Espanyol (fora), Real Sociedad (casa), Valladolid (fora), Mallorca (casa) i Celta (fora), en aquest ordre, son els propers rivals dels culers.

Però el què està clar és que ha de guanyar i, jugant com ahir, de ben segur que no li serà senzill. No és tampoc estrany en aquest equip de Xavi que no acabi de trobar-se en el joc, que li costi ajuntar-se, trobar a la gent de dalt i generar volum ofensiu, però a Vallecas, també li va faltar un pèl d’esperit. És l’argument fàcil quan un partit no va com s’espera des del punt de vista futbolístic, el de la intensitat, el de la garra, el de la rauxa, però la realitat és que la desfeta culer s’explica des d’aquí. I és que no va ser capaç d’igualar l’entusiasme del Rayo, viu en la pressió, ordenat en el replegament i, sobretot, poderós en els duels. De dos duels perduts, de fet, van arribar els dos gols en contra. El primer, d’Álvaro García (19’), va originar-se en una disputa entre Camello i Gavi, que el local va guanyar al visitant, per cedir la pilota a Álvaro que amb un xut creuat des del vèrtex de l’àrea va obrir el marcador. El segon, de Fran García (53’), també va arribar per falta de contundència, en aquest cas de Frenkie de Jong. El neerlandès no va veure passar al mateix Fran, que va anar-lo a pressionar com un avió per darrera, va guanyar-li la pugna i va plantar-se sol davant de Ter Stegen al qual va batre.

Entre mig dels des gols, el no-res pel Barça que només podia il·luminar-se quan la pilota estava als dominis de Pedri. Al canari, que va tornar a la titularitat dos mesos després, se’l va veure faltat d’energia i ritme, encara que just abans del descans va inventar-se una gran assistència per Lewandowski que va marcar una diana que hagués significat l’empat. L’assistent de banda primer, que va aixecar la bandera, i el VAR després, van invalidar-la per fora de joc, encara que les imatges televisives –línies tirades incloses– tampoc van aclarir l’infracció.

Els blaugrana doncs no van trobar el camí de cap manera fins al final. Lewandowski (83’), de nou, va caçar un refús dins de l’àrea i amb un remat de 9 pur va escurçar distàncies. Aquest sí va valer, però ja era tard. Almenys, pot servir-li al polonès per desbloquejar-se, ja que no marcava des de l’1 d’abril i darrerament no acaba d’estar fi.