Eindhoven espera la reina. Somni complert. Caroline Graham Hansen i tot l’equip regalen una altra final de la Champions a la gran capitana. Alèxia torna a somriure. Felicitat màxima. La millor recompensa després de deu mesos de patiment a l’ombra. El dia 3 de juny lluitarà per guanyar la seva segona corona i fer allò que va fer Vicky Losada el 2021 al Gamla Ullevi de Göteborg. Alèxia també vol aixecar una Champions cap al cel amb el braçal de capitana. És el seu gran desig.

Alèxia no va disputar finalment ahir cap minut contra el Chelsea. Queda ajornada la seva anhelada reaparició. Reservada per a la gran final al PSV Stadion. Després de viatjar a Stamford Bridge la setmana passada per fer pinya amb l’equip i d’entrar dimecres en la seva primera convocatòria des de la lesió, Jonatan Giráldez va decidir ajornar el seu retorn. El cor li deia una cosa, però el cap li’n va dir una altra. La lògica es va imposar a l’impuls. L’1-1 no era un context de partit favorable per a la reaparició, perquè el Chelsea es va quedar a un únic gol de forçar la pròrroga. Es complien ahir 297 dies de la seva greu lesió de genoll, el Camp Nou era ple, eren unes semifinals de la Champions, el públic va ovacionar el seu nom quan va sonar per a la megafonia de l’estadi, Alèxia estava preparada i Giráldez li havia anticipat diferents decisions segons els diferents escenaris de partit i finalment la igualtat en l’eliminatòria va fer que Alèxia es quedés a la banqueta. Era el més assenyat. La decisió correcta.

Alèxia va seguir el partit amb nerviosisme. Amb el xiulet final va córrer a abraçar-se a Mapi León i després a Caroline Graham Hansen. Els seus dos gols en l’eliminatòria són el millor obsequi per a una Alèxia que va viure com una més des de la gespa tota la celebració de l’equip amb la grada. Diumenge contra l’Sporting de Huelva (16 h) el Barça es pot proclamar campió de lliga. Allà hi serà Alèxia. Context favorable. Jugarà. El Johan l’espera.