Durant sis anys, entre el 2010 i el 2015, el mes de gener, sense supercopa a l’Orient Mitjà i amb unes primeres eliminatòries de copa a doble partit, fou el de la Pilota d’Or. La unió entre la FIFA i France Football atorgà a aquest guardó una rellevància mundial. A casa nostra, la lluita entre Leo Messi i Cristiano Ronaldo pel tron futbolístic centrava tota l’atenció mediàtica. El crac argentí s’imposà en quatre de les sis edicions i proporcionava així la primera alegria de l’any als culers, que veien en aquest reconeixement una nova victòria contra l’etern rival. Des que es va instaurar el premi, el 1956, concedit només a europeus fins al 1995, els dos clubs més importants de la lliga espanyola han estat els més llorejats, amb dotze distincions cadascun.

Tanmateix, la fi del millor Barça de la història, certificada pel Bayern de Múnic a Lisboa el 2020, i les dificultats per reconstruir l’equip com a conseqüència de la crisi econòmica del club per la manca d’ingressos durant la pandèmia, han propiciat que des del 2019 cap jugador culer hagi rebut aquest honor. El 2025 podria ser el sisè any consecutiu sense cap barcelonista entre els campions. Caldria remuntar-se als 20 anys que van passar entre Cruyff (1974) i Stoichkov (1994) per trobar un període tan llarg. Una dada més que situa l’actual travessa del desert esportiva en l’època prèvia al dream team.

Precisament aquestes dificultats del club han obligat a apostar com mai abans pel talent jove i emergent de la Masia (només Messi havia estat titular amb 19 anys). Fent de la necessitat virtut, Koeman, Xavi i Flick han promocionat alguns jugadors del planter. El seu rendiment amb el primer equip i amb la selecció, juntament amb el valor de la marca Barça, ha obtingut un merescut reconeixement amb el Golden Boy als millors sub-21, i s’ha canviat així la tradició d’un club que només tenia Messi (2005) entre els guanyadors. Curiosament, els darrers cinc anys, cinc futbolistes culers han quedat en primera (Pedri, Gavi i Lamine) o segona posició (Ansu i Balde). Una fita que cap altre club ha assolit des que s’instituí el premi, l’any 2003, i que, si el respecten les lesions, probablement s’ampliarà el curs vinent amb Cubarsí.

Així doncs, l’objectiu del club ha de ser convertir els Golden Boy d’avui en els Pilota d’Or de demà. Malgrat que sigui del tot inusual que un equip capdavanter disposi de tants joves guardonats, no hi ha dubte que alguns d’aquests futbolistes tenen fusta de cracs mundials. El cas més evident és el de Lamine Yamal. Amb només 17 anys està considerat el vuitè del món, davant de futbolistes consagrats com Kroos, Kane i Foden. Cal reconèixer, però, el pes de l’Eurocopa en les votacions dels periodistes. Per això, d’entrada, l’absència del Barça en el mundial de clubs limitarà les possibilitats del jugador de Rocafonda per accedir al podi aquesta temporada.

En canvi, el 2026 vindrà marcat pel mundial de seleccions dels Estats Units, on el combinat espanyol, liderat pel davanter blaugrana, serà un dels principals favorits. Fins i tot es podria somiar a repetir el ple del 2010, amb Pedri, Gavi, Cubarsí i Olmo acompanyant Lamine. Ara bé, perquè això sigui possible, a banda de gaudir d’una bona salut, cal que el club els envolti dels jugadors adequats per fer un salt de qualitat en el rendiment de l’equip. Recuperada la regla 1:1 del fair play financer que ha de permetre fitxar i inscriure amb normalitat, tota la responsabilitat correspon a una direcció esportiva condicionada fins ara de cap a peus. Si es fan bé les coses, amb un any i mig n’hi haurà prou per tornar a competir per tots els títols i assolir el repte de convertir els flamants Golden Boy en aspirants a la Pilota d’Or. Només el Barça ho ha aconseguit amb un jugador del planter (Messi) i és l’únic club que ho pot tornar a fer.