El domini i la supe­ri­o­ri­tat del Barça en el fut­bol espa­nyol és un fet. Estem vivint l’era més glo­ri­osa del con­junt blau­grana, que no només tri­omfa en les com­pe­ti­ci­ons esta­tals, sinó que també bri­lla a Europa jugant finals sense parar. La 2022/23 ha estat la vui­tena lliga de la història de l’equip, la quarta de manera con­se­cu­tiva. I no és el pri­mer cop que ho fa. El Barça també va enca­de­nar qua­tre lli­gues entre el 2012, quan va aixe­car la pri­mera, i el 2015. L’Atlético va aga­far el relleu i el club blau­grana va inten­tar bus­car la manera de tor­nar a reg­nar. L’aposta, amb els pri­mers grans fit­xat­ges i el talent de casa, va començar a fun­ci­o­nar de mica en mica fins a arri­bar als èxits entre el 2019 i avui, amb qua­tre finals de Cham­pi­ons, títols que cauen de les but­xa­ques, una revo­lució social i fut­bo­lis­tes reco­ne­gu­des per tot­hom i a tot arreu.

La vui­tena lliga del Barça és la con­tinuïtat de tot això. L’1 de juny del 2021 va ser l’últim cop que les blau­grana van per­dre un par­tit de la com­pe­tició esta­tal. Des d’aquell 4-3 a camp de l’Atlético, en un duel dis­pu­tat menys de 48 hores després d’aixe­car la copa de la reina, el con­junt culer ha enca­de­nat 61 par­tits gua­nyant. Una ratxa única, 61. La cons­ta­tació de la diferència entre el Barça i la resta i la bona feina que s’està fent. L’arri­bada del Madrid, segon clas­si­fi­cat, ha gene­rat riva­li­tat i duels igua­lats, però la distància encara és impor­tant. L’any pas­sat, les de Giráldez ja van com­ple­tar la lliga per­fecta amb un ple de victòries en les 30 jor­na­des dis­pu­ta­des. Real Soci­e­dad, Sevi­lla, Ath­le­tic i Madrid CFF són els obs­ta­cles abans de repe­tir la gesta. Les blau­grana s’han pro­cla­mat cam­pi­o­nes fir­mant unes xifres espec­ta­cu­lars: 108 gols a favor i tan sols 5 en con­tra. Els regis­tres ofen­sius han bai­xat res­pecte dels cur­sos ante­ri­ors, però l’equip ha estat tot l’any sense Alèxia i molts mesos sense Han­sen. A més, l’estiu pas­sat van mar­xar juga­do­res com ara Jenni o Mar­tens, que apor­ta­ven molt en atac.