Jordi Alba fa temps que viu assenyalat pel dit acusador. El seu salari, l’edat, 34 anys, i la necessitat del club per generar fair play l’han posat fa temps a prop del precipici. El club el va posar a l’aparador a l’estiu i tornarà a intentar gestionar la seva sortida en el pròxim mercat, o el convidarà a renegociar el seu contracte actual si vol continuar un any més. Ell ho sap. La seva química amb la grada mai ha acabat de ser fluïda i aquesta temporada Xavi li ha trobat un hereu de garanties amb la figura d’Alenjandro Balde. Llei de vida. Quan l’èxit t’ha somrigut durant anys i de cop i volta un nano de 19 anys fa que deixis de ser imprescindible és quan has de triar quin camí agafar. Alba fa temps que ha escollit el camí de la resiliència. Se li poden retreure moltes coses, defensives i verbals, però el seu amor propi és indiscutible. Jordi Alba és compromís i professionalitat. Hauria estat fàcil obsequiar la càmera amb un catàleg de males cares cada partit que l’han enfocat a la banqueta, hauria estat fàcil caure en la perillosa trampa de la deixadesa i hauria estat fàcil generar tensió ambiental dins el grup. Davant un escenari així, el camí difícil és sortir i rendir juguis els minuts que juguis. Això ha fet Alba aquesta temporada. Li ha canviat el rol però no ha canviat el seu compromís. Venia de jugar mitja hora a Vallecas i de quedar-se a zero contra el Betis i l’Atlético. Ahir Xavi li va donar un quart d’hora i va ser el millor. Alba va desfer el nus i va posar fi a la resistència d’un Osasuna que havia aguantat dempeus fins al minut 85. Des de la seva entrada al camp va regalar el gol a Ansu, Pedri i Lewandowski, però és ell qui va acabar fent diana. El seu gol a 5 minuts del final deixa la lliga a punt de caramel. La lliga és fruita madura i està a punt de caure de l’arbre.

Alba es va fer un tip d’assistir els seus companys des que va entrar a escena i, coses de la vida, va acabar sent ell l’executor: Lewandowski va fer una centrada des de la dreta, Frenkie de Jong va tocar la pilota amb el cap amb suavitat i Jordi Alba va connectar un xut amb l’exterior de la bota que va tocar al pal i va fer estèril l’estirada d’un Aitor Fernández que fins aleshores havia estat un mur. Allà va acabar la resistència d’un Osasuna que havia jugat amb un home menys des del minut 26 per l’expulsió amb vermella directa del debutant en la lliga Jorge Herrando. El jugador de l’Osasuna va fer caure Pedri sent l’últim home i Iglesias Villanueva no va dubtar. L’equip de Jagoba Arrasate es va quedar amb inferioritat numèrica amb 70 minuts per jugar. Al Barça, se li va posar un escenari similar al del dia del Betis. Aquell dia Edgar va ser expulsat en el minut 33. Però el rigor defensiu i la capacitat de treball de l’Osasuna no són els mateixos que els del Betis. L’equip de Pellegrini és un equip dissenyat des de l’alegria. Viu de l’estètica. L’Osasuna, en canvi, és un equip ple d’ofici, soldats al servei de la idea futbolística de Jagoba Arrasate. L’expulsió no el va ferir en excés. L’Osasuna sap protegir-se a la seva àrea quan toca i ho va demostrar. L’equip navarrès ho va posar mol difícil al Barça i això que Arrasate va aterrar ahir al Camp Nou amb un onze híbrid, entre suplents i titulars. No va jugar Sergio Herrera sota pals, Abde no hi era per contracte, Budimir i Moi Gómez no van jugar cap minut i Kike Barja va entrar en la segona. L’Osasuna té fa setmanes la ment posada en la final de copa contra el Madrid. La seva gran guerra serà dissabte a La Cartuja. El Barça, la seva guerra, ja la té guanyada.