L’adeu de Mateu Alemany va agafar tothom a contrapeu. Just després de la victòria (1-0) del Barça contra l’Osasuna, que va significar mitja llitja, l’entitat culer va sorprendre amb el comunicat en què va informar que el director del futbol, un dels màxims responsables dels moviments del primer equip, abandonava el club a final de temporada per iniciar un nou projecte professional. Tot i tenir contracte fins al 2024, l’executiu balear, de 60 anys, opta per marxar, tot i que s’ha compromès a tancar totes les operacions d’aquest estiu encara que n’hi hagi alguna que es faci en l’últim instant del mercat i, també, a poder ser consultat quan el club ho requereixi.

El seu destí s’entreveu a Birmingham, a l’Aston Villa, que entrena Unai Emery, però no hi ha res oficial. D’anar-hi, probablement hauria de compaginar les dues tasques durant uns mesos. Des d’Anglaterra expliquen que els propietaris dels villans, Nassef Sawiris i Wes Edens, han donat a l’entrenador basc, que té l’equip setè classificat en la Premier League quan va agafar-lo a finals d’octubre catorzè, més poder de decisió i aquest ha escollit Alemany perquè sigui una peça capital del projecte. Damià Vidagany, ara també a l’estructura de l’Aston Villa i que va coincidir amb Alemany en el València, també pot ser un altre factor en la decisió final de l’encara director de futbol del club blaugrana.

I és que Alemany ha demostrat ser un executiu acreditat, anteriorment al Mallorca (1990-2005), en què també va ser president, i al València (2017-2019), abans d’aterrar al Barça (2021) amb Joan Laporta.

A Barcelona es va trobar un panorama complicat, amb un club a la deriva econòmica i una plantilla amb una massa salarial disparada, i ha aconseguit els objectius. Així mateix va expressar-ho la mateixa entitat en el comunicat en què va anunciar la seva partida, en què va dir que amb ell “es van tancar operacions que semblaven impossibles” i que “va dotar l’entrenador d’equips competitius”.

Han estat dos anys, amb quatre finestres de mercat, a falta d’aquesta que ve, de la qual no fa ni cinc dies ell mateix va dir que “serà un estiu interessant”, en què hi ha hagut moltíssims moviments. Els equilibris per deixar una plantilla de prou qualitat per lluitar pels títols i per quadrar els números han estat la tònica general. I és que abaixar la massa salarial ha estat una prioritat. I ho continua sent. En el seu moment, la nova junta directiva presidida per Laporta es va trobar una massa salarial (2020/21) del primer equip amb un cost real de 655 milions d’euros, i la previsió, dos anys després, aquest juliol del 2023 és que sigui de 470 milions d’euros, 185 milions de rebaixa.

Pel que fa a les confeccions de la plantilla, la realitat és que amb poc més de 100 milions d’euros ha construït un conjunt que serà campió de lliga, quan feia quatre anys que no ho aconseguia. Amb les ventes ha tret uns 127 milions i n’ha invertit 233, bons a banda. En aquest sentit, durant la seva etapa, una de les determinacions més difícils va ser la no renovació de Leo Messi, l’estiu del 2021, el primer, i que ara podria tornar, mentre que també es van vendre futbolistes com ara Antoine Griezmann i Phillipe Coutinho. Pel que fa al capítol d’altes, les inversions més importants s’han fet per Ferran Torres, Robert Lewandowski i Raphinha, i renovacions reclamades com per exemple la de Pedri, Ousmane Dembélé, Ansu Fati, Ronald Araujo i Gavi. Els contractes dels dos últims, però, encara no s’han pogut inscriure a LaLiga. Feina pendent.