El calendari de lliga és immutable, trenta-vuit jornades a primera divisió, ni una més ni una menys, però l’alta temperatura de cada final de temporada, i el seu efecte dilatador, genera sensacions contradictòries segons l’estat de la qüestió de cada implicat. Al Barça aquesta lliga se li està fent llarga. En positiu. El títol va quedar sentenciat el dia del clàssic. Era el 19 de març, Dia del Pare. D’allò ha passat més d’un mes i mig. Aquell dia la plantilla va celebrar damunt la gespa de l’Spotify Camp Nou aquella victòria per 2-1 contra el Real Madrid com una victòria de títol, però haurà hagut d’esperar fins al cap de setmana del 13 i 14 de maig per poder ser campió de manera matemàtica. Si el Barça guanya a Cornellà-el Prat, Xavi certificarà la seva primera lliga. Ho pot ser fins i tot abans de jugar el derbi si el Real Madrid ha fallat prèviament contra el Getafe i l’Atlético no ha guanyat l’Elx. Xavi viu des de fa setmanes en un estat de dilatació permanent. El calendari se li ha fet llarg. Sap des de fa temps que aquesta lliga no s’escaparà. Luis García és el cas contrari. Va aterrar a la banqueta de l’Espanyol el 3 d’abril, amb menys marge de maniobra del que ell hauria volgut. L’Espanyol corre el risc real que aquesta lliga se li acabi fent massa curta. Li queden cinc finals (Barça, Rayo, Atlético, València i Almeria), però la seva defunció podria arribar abans. La derrota de dijous al Sánchez Pizjuán per 3-2 va ferir greument un equip que si perd també el derbi contra el Barça pot rebre una estocada gairebé definitiva en funció dels resultats dels seus rival directes. Xavi i el Barça són dilatació, Luis García i l’Espanyol són contracció tèrmica.

Queden vuit dies per al gran derbi Espanyol-Barça (21 h) i ja sonen tambors de guerra. És una final per a tots dos. El Barça pot guanyar una lliga al camp del gran rival i ferir de mort l’Espanyol. El conjunt blanc-i-blau, per contra, aspira a una victòria que li serveixi de punt d’inflexió, una reactivació que li permeti agafar-se encara amb una mà a primera divisió. Demà és el Dia de la Mare, però la mare de tots els derbis es juga en una setmana.

L’Espanyol és el penúltim classificat, a tres punts de la salvació. En les últimes deu jornades ha perdut 8 partits. O el que és el mateix: ha sumat només 4 punts dels últims 30. L’escenari és negre, però en la primera volta del campionat ja va ser capaç d’empatar al Camp Nou (1-1, Marcos Alonso i Joselu). Només tres equips han puntuat al temple blaugrana i l’Espanyol n’és un. Els altres dos han estat el Girona i el Rayo. El dia 14 l’empat és un botí insuficient.