Encara no hem sortit de l’hospital [somriu]. Estem bé, continuem en una situació de deute important, la preocupació més grossa, més enllà del deute, que hem contingut, és la diferència entre ingressos i despeses, el compte d’explotació. Aquesta és la gran feina que s’està fent des de fa mesos. Un cop estabilitzes el pacient, has de fer que el compte d’explotació sigui positiu. L’objectiu és que, al marge d’operacions extraordinàries, les famoses “palanques”, el que cal és que la temporada vinent, la 2023/24, aconseguim un equilibri, un benefici, sense necessitat de recórrer a extraordinaris. No en tens prou equilibrant. Has de generar beneficis per repagar el deute i invertir en l’àmbit esportiu.

Quan vam entrar, vam pensar que necessitaríem dos anys de carència per fer la feina i després centrar-nos en la competitivitat esportiva. Jo diria que això ho hem avançat. Som a la segona temporada i estem a punt d’aconseguir un triomf esportiu important, i sobretot amb el canvi d’estructura. Estàs força igual? Sí, però la foto fixa ara no té res a veure amb la d’abans. Tenies una sèrie de jugadors que per la seva remuneració eren de difícil ubicació arreu i que per l’edat era complicat fer res, i ara la situació ha canviat. Això també és part de l’enginyeria financera que s’ha fet, amb el primer mercat d’hivern de la primera temporada, quan érem novens, i el de l’estiu d’aquesta, que ha estat molt important. L’eix de l’equip està fet, i hem forçat els joves a agafar una experiència de manera rapidíssima, i cal capitalitzar-ho bé.

Si podem evitar-ho, no. Sí que és cert que, encara que no ho necessitéssim, ho hauríem de considerar, en estudi permanent. Som molt bons en concepte de botigues, però el món és molt més gran i tenim la capacitat que tenim, més de proximitat. No descartaríem fer un impuls addicional per situar-nos en altres llocs. Valorem el soci industrial, perquè volem créixer. Però a hores d’ara continuem tenint un valor, que cada dia val més, per si mai ens plantegem fer alguna cosa.

No, no. I hi ha un altre punt, que no ens permetria, pel canvi de criteri de LaLiga, guanyar fair play financer. Un entrebanc més. Però m’encanta que m’ho posin complicat [somriu].

No. Ara se m’enfadarà el company de comunicació, però vaig dir: “No és oportuna aquesta pregunta” [somriu]. També hem de deixar clar que era una pregunta en un entorn de 80 o 90. No era un monotema. Volem copsar què pensa la gent perquè són temes de conversa del dia a dia. Però precisament estem fent tot això per evitar-ho. És el valor del Barça, i ho hem demostrat amb l’Espai Barça, en què, malgrat la tempesta perfecta que hem tingut, hem estat capaços de posar al davant la marca. La marca Barça té un poder i un valor immens. Estem convençuts que ho podem redreçar amb els nostres mitjans i no haver de recórrer al canvi de model, que de fet som els primers defensors de no fer-ho.

És que no s’ha plantejat en cap moment. És radicalment diferent a l’estatus actual. Això no vol dir, com en el cas del Bayern, que siguin models que funcionen, com d’altres que són societats anònimes. Cadascú té el seu model. El nostre té aquesta particularitat i també uns avantatges, que és un model representatiu d’una massa molt gran, amb unes connotacions que també atreuen molts inversors pel fet diferencial. És una de les raons per preservar-lo.

Totalment. En l’Espai Barça pensin que ens hem repensat la conveniència del moment, perquè és lògic. Quan s’aprova en referèndum, primer hi ha unes estimacions de costos, no hi havia el conflicte bèl·lic, situacions financeres que compliquen el panorama... Et preguntes què et convé més. En l’aspecte econòmic, i en el social. Hi havia raons per pensar a frenar. Però després ve la realitat. Per continuar jugant en un estadi que cau, i en el qual ja hem hagut de fer actuacions per parar el cop per no tenir un problema de seguretat, que no ens podem permetre, malament. I a més, si volem ser competitius, generar més ingressos i que això ens permeti no només amortitzar el deute, sinó ser competitius perquè és la clau del club, és que és necessari. No era gaire negociable.

Hem fet unes estimacions molt conservadores. Ja s’han pres en consideració els ingressos que teníem en l’etapa afectada per la covid. Per no assolir les xifres mínimes a les quals ens hem compromès hauríem d’estar ingressant la meitat del que ingressem avui. Això es donaria per alguna altra circumstància excepcional. En el pitjor dels escenaris, que ningú s’avé a negociar, cosa que no és previsible ni viable, tots els ingressos per explotació d’estadi anirien a finançament, amb la qual cosa amortitzaríem més ràpidament l’operació. Aquest seria el pitjor dels escenaris, un cas d’incompliment flagrant.

Ens han posat uns mínims que has d’anar complint: “Si no ho compleixes, m’agradaria ajudar-te a establir un pla de negoci nou. Si tot i així no funciona, ens reservem la possibilitat de proposar-te un responsable comercial per esperonar-ho. I l’últim recurs, com que som companys de viatge, qualsevol ingrés de l’explotació de l’estadi, me’l quedo.” Seria el pitjor dels escenaris; però, tal com està previst, tenim molts coixins. No és un finançament ordinari, l’inversor és un company de viatge, amb uns riscos, que són petits però que hi són. I els primers interessats que vagi bé són ells.

Sí, és una operació que imposa. 1.450 milions són molts diners. No hi ha cap entitat de la dimensió del Barça que afronti un pla d’aquests. És cert que a Europa ens han passat la mà per la cara molts clubs que han fet l’estadi nou i ens fan dentetes. I també és veritat que els grups inversors que ens acompanyen tenen experiència en aquest tipus de projectes. És l’import necessari per tenir el millor estadi.

Hi ha el Palau. Quan vam plantejar-ho en l’assemblea i en el referèndum repartíem els 1.500 milions, amb valors estimatius, perquè no teníem pressupostos tancats. Quan presentem el projecte, ja parlem de diferents trams; el primer, el de l’Spotify Camp Nou. La part del Palau anava molt més endarrerida, ja estava previst que anés uns anys més endavant. Hi ha 1.071 milions pel contracte de construcció de l’estadi i l’entorn. Dels més de 400 milions que queden, hi ha cost d’interessos i uns 200 milions per a contingències. Però els interessos, tal com està plantejada l’operació, surten de la titulització, la bossa on van tots els ingressos derivats de l’explotació de l’estadi. I després hi ha les contingències, que creiem que no seran necessàries, però ens reservem un coixí. I encara tenim 50 milions més aprovats per incrementar, que ara no creiem que sigui necessari. Si fas la suma, ja et surten els diners per al nou Palau. Estem en fase d’estudi de diferents opcions. Estem convençuts que entrarà, quan toqui aquesta fase.

Com sempre hem fet, aniríem a l’òrgan sobirà, que és l’assemblea, i ho plantejaríem. Que no caldrà, però el criteri és aquest. A mi em poden dir que no he complert una cosa si ho he fet. Però estic dient que sí que hi entra. Hi ha coixins perquè hi entri. Ja vam preveure repunts dels costos, no tant com han sigut, però hi entra. I en el pitjor dels casos no farem cap barbaritat. Ho consultarem a l’assemblea. Tot i que no caldrà, insisteixo.

Estem estudiant opcions. El que intentàvem dir és que, si tenim uns ingressos de l’estadi previstos pels abonaments, i aquí hi ha 85.000 abonats, no hem de renunciar a aquests ingressos, ara amb 28.000 seients, els destinats a abonaments a Montjuïc. Els números són aquests; això és de primer. Ara bé, estem estudiant opcions, explorant acords perquè aquestes xifres no siguin tan rellevants.

Sempre som imaginatius i ho intentem. Però no podem renunciar a aquests ingressos perquè formen part del pla. És veritat que els preus dels abonaments al Camp Nou, comparat amb altres grans clubs, són més avantatjosos per als nostres abonats. És part de la filosofia del club. En som ben conscients. S’havia de fer una comunicació, per qüestions formals, però estem treballant amb alguna opció per trobar algun punt bo per a tothom.

De construcció no en tinc ni idea. M’he limitat a dir que tant els professionals del club, els que fan seguiment en nom dels inversors com els de compliance, ens donin el vistiplau. Limak ha passat tots aquests filtres. I tenen un històric de compliment d’obres amb terminis i imports. Tot això està acreditat. Les entitats financeres internacionals que ens acompanyen estan tranquil·líssimes. I Limak no va ser pas el tema de discussió amb els inversors. Hi havia altres punts que sobre el paper no haurien de ser tan transcendents per a la construcció de l’estadi però que van condicionar una mica més.

És evident quan trenques l’statu quo. Si ens volguéssim cobrir com a junta, agafes un grup espanyol, que saps que incomplirà, perquè ho han fet al Bernabéu, al Metropolitano... A més, són companyies que han estat condemnades per fer conxorxa de preus. És públic i notori. Entenc que trencar l’statu quo de grups molt importants de poder és complicat, i nosaltres ho hem fet. Però sincerament no és una revenja, és simplement que ens encaixava aquesta per l’import i sobretot pel termini. Entenc les pressions, el cert descontentament, perquè són grups potents i tenen influència, i els agraïm moltíssim la seva proposta, però és que no ens entrava en els paràmetres. Perquè es facin una idea, les garanties que ens aporta Limak, un 10% de l’aval sobre tot l’import de l’obra i una retenció d’un 10% de les diferents factures per possibles contingències, tot això les empreses autòctones no t’ho fan. L’aval no te’l donen i la retenció, potser d’entre un 2% i un 5%. I quan parlàvem de la data de tornar, no acceptaven cap penalització. Limak, un milió diari. Que són penalitzacions que no volem cobrar, és clar.

Perquè hi hagi entrades, hi ha d’haver sortides. Amb això soc molt clar. Més enllà de noms, jugadors que des del vessant tècnic se’ns demanen, la resposta és la mateixa; és com el metro, s’ha de deixar sortir perquè es pugui entrar. Hem fet una molt bona feina. Mateu Alemany ha fet una gran feina en la reducció de massa salarial i aquesta temporada ja ens posarem en uns valors molt raonables del primer equip. Encara tenim pendent d’inscriure jugadors que són patrimoni del club, i és la nostra obsessió en aquests moments. I estem convençuts que el pla de contingència que ens demana LaLiga, en el nostre cas de dos anys vista, ho permetrà.

Encara no. Estem convençuts que ens el donaran per bo. Hi ha hagut alguna situació desagradable, sobretot quan toques persones. Hi ha companys vostres, els de Barça TV, cosa que ens dol moltíssim. Jo ho deia en el seu moment: teníem 800 milions d’ingressos i 1.000 de despeses, i has d’anar cap a una situació contrària. I has de tocar os. Has de ser molt incisiu amb els ingressos, però no n’hi ha prou.

No ho vull pensar perquè estic convençut que arribarem a un acord, entre altres coses perquè el nostre pla és molt rigorós i s’ha fet de manera molt assenyada, i s’han de complir els requisits que demana LaLiga. Per tant, no em plantejo que ens posin cap inconvenient i podrem inscriure aquests jugadors.

No és exactament així, però vaja, ens complica una mica la vida. Ens genera un neguit innecessari. Perquè en el cas de Gavi, per exemple, del número 30 passa al 6, s’il·lusiona i després torna al 30... això és mala bava.

Evidentment, tu ho tens signat i hauríem d’entrar en discussions. I això és el què no volem, entrar en discussions. Uns poden interpretar blanc i els altres, negre. Per tant, el més important és inscriure els jugadors, que és la voluntat de tots. Dels futbolistes, la nostra, perquè està signat. Però fa ràbia que siguin tan perepunyetes amb aquestes qüestions.

Des d’un punt de vista econòmic, no. Des d’un punt de vista tècnic, quan es vulgui fer qualsevol operació s’ha de tenir present que, si no hi ha moviments, no pot ser.

S’ha anat reduint. Comptem la foto estàtica en un moment determinat. Busquets ja ha anunciat que marxa, cal agrair-li tots aquests anys i el comportament admirable, però jo ja no el tenia des d’un punt de vista de foto estàtica. Una altra cosa és que s’hagués hagut de considerar que continuava, i hauríem hagut de veure com es feia.

Jo no en soc coneixedor. Entre altres coses perquè no és la meva àrea. A mi m’arriba quan està feta la negociació. Aleshores em diuen que s’ha arribat a un acord amb el jugador X, no em diuen el nom perquè després pots cometre indiscrecions o simpaties, i en el cas del Busi hauríem fet l’impossible perquè és un paio que s’ho mereix. Però en aquest cas no m’ha arribat.

Bé, això serà decisió tècnica.

Econòmicament és el mateix. Sigui el nom que sigui. Per entrar un jugador o dos, han de sortir els equivalents a aquest valor. És així.

El valor aquell no ens el podíem permetre. També és cert que ens va agafar recent aterrats. I que la negociació es va fer tan ràpid com es va poder, però no teníem encara la visibilitat de com estava el club. Recordi que el forensic que vam demanar, on veiem tots els budells, va trigar força perquè hi van posar molts entrebancs, pel que fa a la informació, com capar els equips informàtics i una sèrie de problemàtiques molt grosses. La realitat és que vam entrar al març i al maig no podíem pagar les nòmines. I el primer que vam fer va ser començar apagar focs. L’operació de Messi de cap manera la volíem haver fet perquè en l’àmbit social el cost va ser important i en l’aspecte esportiu és de la casa.

Això és casa seva. Estic convençut que, si ell volgués i els tècnics diguessin que endavant, faríem entre tots l’esforç. La situació no té res a veure. Ara tenim una situació complexa però una visibilitat de gairebé tot, i en aquell moment anàvem molt a cegues. A part, que hi va haver la circumstància que havíem de signar un paper (acord CVC- LaLiga) que pràcticament era la sentència del club. Només ens hauria faltat allò.

Pel que fa a les relacions, el més lògic és que es vagin normalitzant i que ens entenguem. Al final, el Barça és un club molt important per a LaLiga, i nosaltres amb el regulador d’aquesta ens hem d’entendre. Ens interessa a tots dos. I personalment jo no en parlo pas gaire... La veritat és que jo només vaig referir-me a ell i vaig sortir a respondre quan va ser una ingerència directa al nostre director general del moment, en Ferran Reverter. No admetré mai que ningú es fiqui amb un executiu del club. Si es fica amb el president o amb mi, som prou grans per defensar-nos, però un executiu ha de seguir instruccions del club i això no ho pot fer. Aquí m’hi trobaran. Això ja no s’ha produït i, per tant, les coses que hi ha hagut ara ja són més amb el president o altres focus.

El Ferran va marxar, jo particularment li tinc una gran estima i admiració, i era una persona supercompetent i em va saber greu el seu adeu perquè és un talent que perd el club. Però hi ha més executius i són de primera línia, i en aquest sentit estic molt tranquil.

És cert que els companys de la junta han baixat molt més a l’arena i cadascú en la seva àrea d’actuació ha de ser més proactiu. Jo, en el meu cas particular, li haig d’agrair al meu amic José Elías (president d’Audax Renovables), perquè portar el dia a dia de grups empresarials no és senzill i hi ha un acte de generositat seu que era part del compromís que vam assolir. “Edu, tu arregla el Barça i, la resta, tranquil que on no arribis, ja hi arribarem”, em va dir [somriu]. I ell està baixant a l’arena també. Té unes implicacions, perquè a tots ser aquí ens ha costat calés la brometa... No obtenim, òbviament, cap mena d’ingrés, per la qual cosa estem multiplicant els esforços. Sí, ho estem suplint d’aquesta manera.

Miri, li ho vaig comentar al president. Tenia el dubte. Quan va marxar el Ferran quedaven pocs mesos per tancar l’exercici i aquell era un moment més d’acció que de situar-se. Qualsevol persona que hagués vingut de fora per situar-se hauria necessitat un temps i nosaltres ja ho teníem avançat, i vam dir, continuem una mica més. Quan tot estigui més centrat i normalitzat, potser després és el moment que el president ho consideri. El que vull dir és que, amb la situació que ens vam trobar, o tens Joan Laporta al capdavant o qualsevol altra persona, entre les quals també m’incloc, hauria cedit. S’han defensat molt bé els interessos del club, i els companys de la junta l’hem seguit, però no oblidem que la cara és ell i que qui rep les bufetades i les pressions també és ell.

El Mateu no podia dir que no. Et posen un salari astronòmic sobre la taula i, a més a més, et posen un talonari en blanc i és molt difícil dir que no. El Mateu és un fenomen, ha fet una gran feina. Jo m’hi he entès molt bé perquè no hi entenc gens de futbol, però ell baixava al meu llenguatge. És molt difícil que un paio que entén de futbol arribi a parlar amb el teu llenguatge: d’amortitzacions, de costos... és una molt mala notícia per a nosaltres però no podia dir que no. Ja m’agradaria poder-li oferir un xec en blanc, encara que la normativa tampoc ens ho permetria, allà a la Premier League són més flexibles. Estic convençut que farà un conjunt que farà patxoca.

No en tinc ni idea. Deco, de fet, col·labora amb nosaltres. És una persona molt propera a qui es té molt de respecte i tenim molt en consideració les seves opinions. Ja és una altra àrea i no hi entro.

A Alba li queda un any. I la resta es van tocar quan s’havien de tocar, em refereixo que es va intentar una negociació, i ara jo amb el que treballo és amb el calendari establert sense cap variació. La feina aquesta de, si em permet, posar la mà a la butxaca de l’altre ja es va fer.

Ja es va fer, ja es va fer. I ara el que hi ha s’anirà complint i anirà vencent. És el que ens permet l’alliberament d’aquesta massa salarial.

Hi ha qüestions que, malgrat que siguin menors, afecten la reputació, i en el cas Negreira hem hagut de donar més explicacions del compte.

No hi haurà cap cosa. És que no hi ha res punible. Hi ha hagut aquest rebombori mediàtic. És com això d’El Confidencial. Primer que és una informació que no hauria de ser pública, com el cas Negreira. A partir d’aquí hi ha filtracions interessades. Hem donat les explicacions oportunes i tothom ha quedat confortat. També hem de pensar que la UEFA rep molts ingressos publicitaris, les companyies publicitàries no tenen cap interès de quedar-se sense cap gran club. Nosaltres som un gran nom, tenim 400 milions de seguidors. Tothom ha de valorar molt bé qualsevol tipus de decisió.

No ho domino, però em sap greu pels companys. El més ingrat és el que afecta a persones. Per a l’emissió, s’hauran de buscar fórmules.