Glòria en terra hostil
El Barça guanya el derbi i assoleix la seva vint-i-setena lliga de la història, la primera de Xavi com a tècnic i l’última de Busquets
L’Espanyol queda a quatre punts de la salvació, moribund, i amb la taca final d’una invasió de camp vergonyosa que tindrà càstig segur
Xavi ja té la seva lliga. La primera com a entrenador del Barça. Ell és el gran triomfador del derbi i de la temporada. Coronat en terra hostil. Campió a Cornellà-el Prat. L’escenari hi afegeix aquell punt de mística i de morbositat, però sobretot, aquí, més que l’on, que també, importa el què i el com, perquè aquest Barça estava mort fa un any i mig quan ell va arribar, deambulant sense rumb, sense projecte, amb la depressió instal·lada al cor, i avui és un equip amb ànima i fam, i sobretot ara torna a ser un Barça guanyador. En un any i mig, s’ha passat del discurs victimista de Koeman a guanyar de nou una lliga quatre temporades després. La número vint-i-set de la història del club. Li han sobrat quatre jornades. En un any i mig, s’ha passat de la desolació a la rua. Els culers tornen a somriure. La lliga de les “palanques”.
Etern com a capità i, ara, doctorat ja com a entrenador. Xavi engrandeix la seva llegenda. El doblet de lliga i supercopa d’aquesta segona temporada és un pas important. Xavi és el cinquè personatge de la història del club que guanya la lliga com a jugador i com a entrenador. La primera de Xavi i l’última de Busquets. Sergio culmina la seva obra. Marxarà del Barça al final de la temporada amb el gust d’aixecar la lliga lluint el braçal. Marxa guanyant com ho van fer al seu dia Xavi i Iniesta. L’última de Busquets i l’estrena per a Pedri, Gavi, Araujo, Balde i Lewandowski.
El 2-4 a l’RCD Stadium eleva Xavi als altars i situa de nou el Barça en la cúspide. Xavi tanca el cercle. El novembre del 2021 va debutar precisament contra l’Espanyol i ahir contra el mateix rival va tocar el cel. Fa un any i mig Memphis va decidir el derbi transformant un penal (1-0); ahir el derbi va durar poc més de 20 minuts. És el temps que va trigar el Barça a colpejar amb dos cops letals que van dur l’Espanyol a la lona. Els gols de Lewandowski (11’) i Balde (20’) van lligar la lliga aviat. Tot el peix venut en 20 minuts.
L’Espanyol va tenir una fuita a la banda dreta. Balde va fer el que va voler per aquella zona. Va ser un malson per a Óscar Gil. Assistent en el primer gol de la nit i golejador en el 0-2. El seu primer gol amb el primer equip. També Kounde, amb el cap, va marcar el seu primer gol oficial amb el Barça. Era el 0-4. Més sang. Però la ferida ja estava oberta des del 0-3. Amb el segon gol de Lewandowski en el partit, l’afició de l’Espanyol va començar a abandonar l’estadi. Es van perdre els gols de Javi Puado (72’) i Joselu (92’). Anecdòtics. Els aficionats que es van quedar ho van fer per posar música al derbi amb crits contra la directiva. Del “Chino vete ya!” al clàssic “Puta Barça!”. Prèviament, la megafonia de l’estadi ja hi havia posat la sal i el pebre quan el Barça va sortir a la gespa fent sonar pels altaveus el ja famós hit de Shakira dedicat a Piqué [Shakira: BZRP Music Sessions, Vol. 53]. Gerard sempre present a Cornellà-el Prat, sigui de cos present o en esperit.
Sense Piqué al camp, Nico Melamed va triar Busquets com a parella de ball aquesta vegada per a les batusses. Van saltar guspires entre tots dos. També entre Darder i Gavi. Les tensions habituals d’un derbi. Futbol. Friccions, algunes al límit, però futbol al cap i a la fi. El que sobra en un camp de futbol és la tristíssima imatge que es va veure un cop la pilota va deixar de rodar. El Barça va celebrar el títol a la gespa amb la típica rotllana i els aficionats de l’Espanyol situats darrere d’una de les porteries van saltar amb la intenció d’agredir els campions amb pals i cadires. Els jugadors del Barça van córrer ràpid cap als vestidors i les forces de seguretat hi van haver d’intervenir. Un grup nombrós de brètols es va quedar a la gespa amb actitud desafiadora contra la llotja. La invasió de camp sortirà cara a un Espanyol amb un peu i mig a segona divisió. Trist final d’una mort anunciada. El descens no és matemàtic, però quatre punts ara mateix semblen insalvables. Pinten bastos per a Luis García i una plantilla ferida en l’ànima. Núvols negres a Cornellà. La imatge final, una vergonya.