La lliga com a trampolí
El projecte de Xavi compleix l’objectiu principal i dibuixa les bases del model que s’ha de seguir en les temporades vinents
El títol de lliga ha de servir perquè el vestidor guanyi confiança de cara a la pròxima Champions
El destí, de vegades, és capritxós. Xavi Hernández va debutar com a entrenador del FC Barcelona el 20 de novembre del 2021 contra l’Espanyol al Camp Nou (1-0) i, 540 dies després, guanya la seva primera lliga encapçalant la banqueta blaugrana davant el club blanc-i-blau, però a l’RCDE Stadium. Un viatge en què el conjunt blanc-i-blau és l’actor secundari, un paper que segur que no agrada gaire a Cornellà, com tampoc va agradar la celebració del títol a la seva gespa. De camí al vestidor, després d’haver de marxar del camp per la invasió d’una part de l’afició local, Xavi va deixar anar un “campions, collons!”, un crit que sonava a eufòria, però també a reivindicació i alleujament.
Sort que el de Terrassa coneix bé la idiosincràsia del Barça, un club on un mai no pot viure tranquil, ni pel que passa dins ni pel que passa fora, i en cap cas ha permès que el soroll arribés a les orelles dels seus jugadors, que ha sabut mantenir concentrats i animats fins a les acaballes de la temporada. Tampoc ha concedit cap gol a les enraonies que pretenien desviar l’atenció de l’staff tècnic en un curs marcat per les “palanques”, la revelació del cas Negreira i tota la resta d’intents per treure mèrit al trofeu que cada vegada estava més a prop de conquistar.
Proclamar-se campió a quatre jornades del final en un campionat en què juga el totpoderós i a qui avantatges de 14 punts no és pas poca cosa. Ja ho va dir Hernández: “Si el Madrid es desenganxa és gràcies a nosaltres”, i no pas perquè els blancs hagin pres la decisió de deixar-ho córrer. Tampoc és poca cosa que el Barça sigui el segon millor líder d’Europa amb un rendiment del 83%, només superat pel Benfica, així com que hagi estat el primer equip de tota la història de les set principals lligues europees (LaLiga, la Premier League, la Bundesliga, la Serie A, la Ligue 1, la Primeira Liga i l’Eredivisie) que va superar les 30 jornades de la competició nacional amb menys de deu gols concedits.
La ‘Xavineta’
L’entrenador blaugrana ha expressat per activa i per passiva que aquesta “no és la lliga de Xavi i sí la lliga del Barça”, però no pot amagar que ha estat fonamental perquè els grans èxits tornin a can Barça. El tècnic es va marcar com a objectiu prioritari guanyar la lliga i així ho va fer saber als seus jugadors des del primer dia. Amb una actitud positiva i determinada, Xavi ha obtingut el seu premi, tot i que no ha estat pas un camí de roses, ja que s’ha hagut d’escoltar crítiques per les seves decisions al llarg de la temporada. És la primera experiència d’Hernández en un club de màxima exigència i aprèn a ser tècnic d’alt nivell a mesura que van passant les jornades.
Tant ell com l’equip estan en construcció i aquest any s’ha prioritzat la practicitat per sobre de la recerca de l’excel·lència. Amb un vestidor on la mitjana d’edat és de 25 anys, els més joves han après a patir i a aguantar resultats en les situacions més adverses, així com els més grans han après a entendre’s entre tots ells. Al final, han estat el grup més regular del campionat, no de la forma que el culer esperava, i en més d’una ocasió la falta de nivell de joc ha fet embogir l’afició, a més de les onze victòries aconseguides per un ajustadíssim 1-0 o 0-1, però al final de temporada la copa de campions val el mateix.
El missatge de la samarreta que duien els campions, “la lliga és nostra, el futur també”, només es podrà fer realitat si es treballen i perfeccionen les bases sobre les quals Xavi ha assentat el seu projecte per permetre que el Barça torni a ser un clar candidat any rere any a la lliga i també per anar un pas més enllà i mirar de nou a Europa sense complexos i deixant a terra les motxilles que s’arrosseguen des de fa moltes temporades. Només el temps dirà si el club ha entrat de ple en un nou cicle guanyador i si la Xavineta és per sempre un bus descapotable que recorre els carrers de Barcelona.
ARAUJO
LEWANDOWSKI
DE JONG
TER STEGEN
