Barça

Final de trajecte

El Barça campió tanca la lliga amb una altra derrota –la tercera en els últims quatre enfrontaments– al feu d’un Celta que celebra la permanència

Per al conjunt blaugrana, de nou distès, torna a marcar Ansu Fati, que acaba el curs amb 10 dianes i sent el segon màxim golejador de l’equip, empatat amb Raphinha

Final de trajecte per al Barça aquesta temporada. Bé, pel que fa a la competició oficial, ja que tot plegat ho tancarà demà a Tòquio amb un amistós contra el Vissel Kobe. La lliga va finalitzar-la ahir a Balaídos, encara que es podria dir que ja la va acabar fa tres setmanes, després del derbi a Cornellà en què es va declarar campió. Des d’aleshores, cosa que es podria considerar natural, s’ha deixat anar, distès i relaxat, per acabar recollint una victòria i tres derrotes en les darreres quatre jornades. L’última, al feu del Celta, en un duel que va estar marcat per la necessitat del conjunt gallec de guanyar per certificar la permanència, cosa que va assolir imposant-se (2-1) als blaugrana.

Va ser al final, doncs, l’equip entrenat per Xavi un convidat de pedra en la festa per la salvació del conjunt blau cel. I l’hi hauria pogut espatllar, de ben segur, si hagués jugat l’enfrontament amb més determinació, ja que en la primera part el Celta era un sac de nervis. El grup orientat per Carlos Carvalhal, que va presentar-se al matx amb l’aigua al coll i una dinàmica nefasta de set desfetes en les darreres nou jornades, va fer-se un fart de patir. Els jugadors locals desprenien engarrotament, en un ambient de neguit pur, a més d’estar mancats d’un pla col·lectiu que fa dies que no funciona i, a més, sense Iago Aspas, suplent a causa d’un mal a l’esquena que arrossega. I així, en aquest escenari, el Barça, sense haver d’esforçar-se gaire, va estar ben a punt d’avançar-se i furgar en la ferida. Kessié va ser l’home que va capitalitzar l’atac i en tres ocasions va acaronar el 0-1. En la primera va fer diana, però el VAR la hi va invalidar per fora de joc; en la segona es va trobar una mà del porter Iván Villar en un xut sec, i en la tercera no va afinar en un cop de cap claríssim en una precisa centrada de Lewandowski. També el polonès va poder marcar, però va topar amb el pal en un xut enroscat des del vèrtex de l’àrea.

El drama sobrevolava Vigo, amb un ull a Balaídos i un altre a la resta de camps, però enmig d’aquest clima d’inquietud va emergir un futbolista d’aquells que és d’una altra pasta, Gabri Veiga. El talentós migcampista de 21 anys, que s’entreveu com una venda de manual aquest estiu, ja que té una clàusula accessible i molts pretendents, va aprofitar una pèrdua de pilota entre De Jong i Ferran Torres, i va resoldre amb classe davant de Ter Stegen just abans del descans (42’). L’estadi gallec va esclatar amb una diana que li valia mitja permanència.

No hi va haver reacció culer amb un Celta ja més serè però que va necessitar un altre cop del jove Veiga per lligar del tot la salvació i respirar. El jugador nascut a O Porriño (65’) va obrir escletxa amb el segon, després d’una centrada xut que va sorprendre Iñaki Peña, que acabava d’entrar per Ter Stegen. Fins al final, poca cosa, tret d’una aparició d’Ansu Fati (79’) que amb una rematada de testa a centrada de Dembélé va escurçar distàncies, encara que no va fer canviar res. El dorsal 10 acaba el curs amb 10 dianes i com el segon màxim golejador de l’equip.

ELS VESTIDORS

Aquesta setmana és definitiva i clau per saber l’escenari real i veure què podem fitxar. Volem lluitar per tots els títols
Aquests últims partits ens han servit per fer proves. Però la planificació no ha canviat res
Xavi Hernández
TÈCNIC DEL BARÇA
Crec que hem fet una gran temporada i li poso una nota de notable. Tot i això, som conscients que ens hem de reforçar per fer un pas més

Salvats el Celta, el Cadis, el Getafe, l’Almeria i el València; l’últim descendit és el Valladolid

Amb la victòria contra el Barça, el Celta va assolir la permanència en una última jornada cardíaca, com ja s’esperava, i que va regalar diverses imatges d’eufòria, com la de Balaídos. També el Getafe, el Cadis, l’Almeria i el València van acabar el campionat amb celebració, havent aconseguit la salvació de manera agònica. Quedava però un equip, després dels ja consumats descensos de l’Elx i l’Espanyol, per baixar, i el drama va apoderar-se de Pucela: el Valladolid, que depenia també d’ell mateix, no va passar de l’empat (0-0) en un partit a cara o creu contra el Getafe i torna a la segona divisió.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)