El món continua girant ràpid al voltant de Pablo Martín Páez Gaviria. La desitjada formalització de la seva inscripció a LaLiga és el premi final a un any somiat. Amb Ronald Koeman va enderrocar el mur fa dos anys i amb Xavi Hernández, Luis Enrique i, ara també, Luis de la Fuente, el de Los Palacios ha abraçat la consagració. Parlar de consagració amb només divuit anys podria semblar un abús de solemnitat, però amb Gavi no hi ha riscos. Fa temps que tothom sap que estem davant d’un talent descomunal. Un escollit. Pedra angular en el Barça i en la selecció espanyola. El títol guanyat diumenge a Rotterdam contra Croàcia completa un any senzillament espectacular en l’aspecte individual. Triplet històric de lliga, supercopa i Nations League. Mateix botí que Ansu Fati i Jordi Alba.

La seva peculiar mania de jugar amb els cordons de les botes descordats evoca el nen que porta a dins. El seu caràcter aspre i el seu futbol entès sempre des de la intensitat evoquen l’home que porta a dins. Pura passió. Xavi va encertar amb la metàfora: “Un cor amb potes.” Cor blaugrana fins al 2026.

A Gavi ningú li ha regalat res. Aquesta temporada ha estat envoltat del soroll mediàtic, i tampoc això l’ha desviat del camí. El capítol amb Dani Ceballos el va situar en el punt de mira. Des de Madrid es va engegar una campanya de desprestigi, acusant-lo de tenir un comportament violent, però les falsedats no han apagat el futbol de Gavi. Tampoc l’ha descentrat la seva situació contractual. LaLiga va deixar sense efecte el seu nou contracte pel tema del límit salarial, però Gavi ha continuat rendint a un nivell altíssim. Amb el dorsal 6 o amb el 30, tant és. 36 partits de lliga i 2 gols en la seva segona temporada a l’elit. Cinc partits en la Champions, un en l’Europa League, cinc en la copa i dos en la supercopa (1 gol). Indiscutible per a Xavi.

Temporada fantàstica rubricada amb la Nations League. Colofó a un curs que iniciava amb honors ja el 17 d’octubre amb el premi Kopa guanyat a París. France Football el va escollir com hereu de Pedri, i aquella mateixa setmana, el 21 d’octubre, Tuttosport li entregava el Golden Boy com a millor jove menor de 20 anys. Gavi es va tornar a imposar en les votacions a noms com ara Bellingham, Musiala i Camavinga. El 23 de novembre Gavi va entrar en la història dels mundials, convertint-se en el tercer futbolista més precoç a marcar un gol en la copa del món. El seu gol contra Costa Rica, amb 18 anys i 110 dies, és història viva del futbol. Només Pelé (17 anys i 241 dies) i Manuel Rosas (18 anys i 93 dies) superen l’eclosió d’un Gavi que feia fora del podi un altre il·lustre com Michael Owen. També és el jugador més jove que ha jugat un mundial amb Espanya. Gavi ha escrit història a Qatar i també a l’Aràbia Saudita, perquè a Riad va guanyar el primer títol oficial amb el Barça el 15 de gener. Seu va ser 0-1 que encarrilava la final de la supercopa contra el Real Madrid (1-3). Glòria a Riad i glòria el 14 de maig a Cornellà-el Prat. Allà el Barça va certificar el títol de lliga, la primera de l’era Xavi i la primera de Gavi. Any magnífic.