El culer no va dubtar. Tan aviat López Nieto va fer sonar el xiulet final, milers de persones van saltar a la gespa i van envair el terreny de joc extasiades pel que acabaven de viure. Uns es feien fotos, altres feien la volta olímpica i alguns arrencaven trossos de gespa per portar-los a casa com a record. Era el darrer partit de la temporada i no podia haver acabat millor després d’un curs més aviat fosc, però que es va poder salvar amb la classificació per a la Champions League.

Jornada 38. El Barça, cinquè classificat de la lliga, celebrava el final de curs a casa contra un València que just ocupava una posició per sobre, a tres punts de distància. Amb el títol de campió a la butxaca, el Madrid es mirava la lluita que protagonitzaven els dos equips per disputar la màxima competició continental l’any següent, ja que catalans i valencians s’ho jugaven tot a cara o creu. L’equació era fàcil: qui guanyava, s’enduia el quart i últim bitllet disponible. Encara més, amb l’avantatge que tenia el club xe, li servia un empat.

Els blaugrana van sortir a menjar-se la gespa, conscients que no tenien més marge i Rivaldo, ja en el minut 3, va obrir el marcador amb un xut de falta directa. Els jugadors d’Héctor Cúper no es van deixar vèncer per un gol tan matiner i en un dels nombrosos intents, Rubén Baraja va empatar l’enfrontament de cap des de la frontal de l’àrea. Quan més domini tenia el visitant, va aparèixer de nou el brasiler per posar el 2-1 amb què es marxaria al descans.

Només de reprendre’s el partit, Baraja va tornar a posar les taules al marcador amb un altre gol amb el cap. El capità Pep Guardiola, que s’acomiadava aquell vespre del barcelonisme, no aconseguia controlar el joc de l’equip i semblava que el partit estava vist per a sentència, fins que una genialitat de Vítor Borba Ferreira va decantar la balança: la xilena perfecta en el minut 88. El seu hat-trick va fer esclatar de goig l’entrenador Carles Rexach i va enviar el finalista de les dues darreres edicions de la Champions cap a la copa de la UEFA, a més de posar fi al cicle més brillant dels valencians.