Sí, al final són força els llocs especials, sobretot per la gent que hi he deixat. Tots ho són al cap dels anys, i el Cadí va ser un lloc molt maco per a mi, i de fet fins a aquest any no hi havia tornat a jugar. Ara han vingut aquí i a Girona ho vaig viure, que vinguessin de visitants. A cada lloc on vas deixes alguna cosa i sempre és especial tornar-hi a jugar.

L’equip està bé i on hem d’estar ara mateix: som un equip jove. I son coses que passen, tens dies bons i dolents. L’Estudiantes ens va plantejar el partit molt bé i nosaltres tot i saber que ho farien així no vam saber reaccionar-hi. L’altre dia a casa vam donar una imatge del tot diferent i estic contenta, amb la feina de l’equip. Ja som 11, podem fer entrenaments de qualitat i en els últims estem molt bé.

Tenen jugadores de molta qualitat i juntament amb el nivell de Roberto com a entrenador, no dubtava que si feien una bona pretemporada començarien tal com ho va fer. Les temporades són llargues i aquesta pujada del gener se’ls està fent una mica més dura del que esperaven, però estic segura que no trigaran a tornar a recuperar el seu ritme i la ratxa de victòries perquè estan jugant molt bé, la veritat.

Cada cop que hi ha un canvi pot ser diferent, hi ha setmanes que et van molt bé perquè el cos es recupera i no haver de viatjar, estar una setmana sencera al mateix lloc, com a jugadores ho agraïm molt. Però després és el que dius, talles el ritme, descol·loques l’organisme...

No tindria sentit pensar-hi, no saps ni en quines condicions et trobaràs. El que fem és centrar-nos en aquest cap de setmana, fer un bon partit, competir bé i sortir contentes de Fontajau, ja sigui amb la victòria o sense.

Totes dues tenen molta qualitat, i de la Klara en sabia coses per en Bernat [Canut] i la Geo [Bahí]. M’ho deien, que era una crac. I s’ha de demostrar i ho està fent, m’està agradant molt. Bibby també està fent moltes coses per a l’equip; i dels últims partits que he vist, realment qui m’ha agradat més és Canella. Els dona els intangibles que un equip sempre necessita i sempre hi és per al que calgui.

No, la veritat, no hi arribava amb cap altra expectativa que la d’aprendre’n, i això t’asseguro que ho vaig fer. D’allò dolent és del que més se n’aprèn, i no et parlo de la lesió només, sinó totes les situacions que vam haver de viure. Són dos anys molt importants en la meva carrera, potser no pel que fa a l’estadística o els resultats, però molt importants per a la Irati jugadora i persona. N’he après molt, i m’hauria agradat que fos d’una altra manera, però els finals arriben i a vegades no perquè ho desitgis. Tampoc hi dono més voltes: hi he conegut gent meravellosa, m’encanta la ciutat i sempre tindrà un espai dins meu.

M’hauria agradat quedar-me si les condicions haguessin estat les adequades per fer-ho.

En cada lloc on he estat hi ha hagut sempre una gran afició, amb l’Araski els primers anys estaven molt entregats, a la Seu ni t’ho explico, a Girona els Girunins són una canya, i ara aquí també, estem formant una cosa molt maca. Va de bracet amb el que transmet l’equip a la pista, i la gent s’hi enganxa. Tant nosaltres com els clubs hi hem de parar més atenció, perquè a l’espectador li agrada sentir-se part d’allò. A Girona era igual què passés, sempre hi eren, i recordo la copa a Huelva: ens eliminen i és un moment molt maco quan ens hi acostem i ens estiren a nosaltres i al club. Sempre hi són.

En tot allò referent a qüestions socials, la visibilitat és la base. I que n’hi donem nosaltres ja fa que algú a casa seva es pugui preguntar per què, i s’afegeixi a la lluita. Ho hauria de fer tothom.

És una decisió de cadascú, i jo decideixo fer-ho perquè crec que s’hi ha de donar veu. I tampoc ens ha de fer por, el diàleg. Jo, en el meu cas, prenc partit però estic disposada a debatre-ho amb qui no tingui la mateixa opinió que jo. Em defineixo però mai des d’un punt de vista radical que no vulgui sentir res més. Cal que cadascú tingui la seva, d’opinió; el problema és no tenir-ne, i per això cal informar-se. Hem de ser-ne responsables, generant fonts d’informació fiables, poder-les contrastar i estar oberts que qualsevol pugui pensar diferent de tu i continuï sent lícit.

Amb alegria, perquè és una cosa que ella desitjava. L’únic que vols d’algú que t’importa és que estigui bé, i ella ho va poder fer, va ser valenta i s’hi va atrevir. I ho ha gestionat d’una manera meravellosa per com ho ha fet públic. N’estic feliç i com a bona amiga seva que soc, sí que sabia que alguna cosa passava, però ella no va ser capaç de posar-hi nom fins que va passar. I ja està: tots ho fem el millor que podem, la Laura ho va fer així. L’únic que ens queda a la gent que l’estimem és donar-li suport. Ella ho ha valorat molt, ho continua fent i és el que l’ha impulsat a tirar endavant. Amb el temps s’ha adonat que era la decisió correcta.