Doncs que érem dos equips amb necessitat d’entrar en la lliga de campions, però, en el darrer minut de l’últim partit de lliga, Rivaldo va fer el gol més bonic de la seva carrera i el més bonic que m’han marcat mai. Nosaltres veníem de perdre la final a Milà contra el Bayern, que va ser un cop dur, però no ens va venir malament, perquè l’any següent vam guanyar la lliga. Aquest tipus de batalles et forgen, i ens va fer més grans, encara que sigui perdent, de vegades.

El gol fa mal, però és d’una bellesa tan gran que és admirable. M’hauria agradat que hagués marcat un company i no pas un rival, sobretot perquè Rivaldo va completar un hat-trick aquell dia. De totes maneres, vam estar sis anys sense perdre al Camp Nou en lliga, vam guanyar-los una semifinal de Champions, una supercopa, uns quarts de copa... En aquella època, hi havia molta rivalitat entre València i Barça.

Crec que va ser un partit igualat, amb alternatives per a ambdós equips, però el talent superlatiu de Rivaldo va acabar marcant el desequilibri.

No, perquè vam haver de sortir corrents cap als vestidors per la invasió de camp, però és un gol que queda per a la història.