No era un dia qualsevol. La selecció catalana celebrava el seu centenari contra una de les seleccions més temibles del món i la vigent campiona del món, el Brasil de Scolari. En aquell matx, el Camp Nou va reunir més de vuitanta mil persones en una diada que, malgrat el resultat final (2-5), va ser històrica. Els aficionats ho van aprofitar per reivindicar la nació catalana i una selecció que també reunia jugadors de molta qualitat.

L’equip dirigit per Pichi Alonso tenia jugadors reconeguts com Pep Guardiola, Sergio García, Gerard López o els joves Víctor Valdés, Cesc Fàbregas i Andrés Iniesta, que va ser un dels convidats tot i haver nascut a Albacete. També va jugar-hi Jordi Cruyff, nascut a Amsterdam. Les baixes de Xavi, Puyol o Tamudo van ser les debilitats d’una Catalunya que volia reivindicar, com cada any, la seva voluntat de competir oficialment.

A l’altre costat, vestint la canarinha, hi havia jugadors de talla mundial com la davantera formada per Kaká, Ronaldinho i Ronaldo. Al mig del camp, Juninho, Zé Roberto o els defenses Roberto Carlos i Cris. A la recambra, futbolistes com Adriano, Gilberto Silva, Oliveira o Baptista, que també van tenir el seu protagonisme al feu blaugrana.

Tot i el fort correctiu brasiler en una primera hora de joc demolidora (0-4), els catalans van poder maquillar el resultat en el tram final, amb Gerard López i Sergio García, fins al dia d’avui màxim golejador de la selecció catalana.

La lectura dins del terreny de joc, amb un festival de gols, es va poder veure també a les graderies, on l’afició va comparèixer en massa per reivindicar una jornada de futbol català. Al Camp Nou s’hi van poder veure moltes pancartes i banderes en què es demanava l’oficialitat de les seleccions a Catalunya.

En aquell matx, també es va poder veure el retorn de Guardiola a l’estadi del Barça, on s’havia acomiadat de la samarreta blaugrana la temporada 2000/2001. Malgrat el resultat final (2-5), la selecció de Catalunya va fer vibrar.