Soc el mateix Jan, però amb més experiència, més vivències... He tingut l’oportunitat d’adquirir més coneixements dels que tenia aleshores i sobretot he viscut situacions diverses que m’han donat l’experiència necessària per fer front a tot tipus de reptes.

L’energia la conservo. Estem parlant de fa 20 anys i jo era molt més jove, és clar... Em considerava en aquells moments molt preparat per ser el president del Barça, però quan hi arribes també t’adones que hi ha moltes coses noves i les has d’assimilar i pair. Potser era més impulsiu abans que ara. Ara soc més serè. Tinc més serenitat. El sentit de la responsabilitat sempre l’he tingut. Procuro sempre tenir sentit comú i el coratge i la valentia els segueixo tenint.

La rauxa també hi és encara, perquè, si no, no hauríem agafat el ritme que hem agafat. Els problemes s’han d’afrontar amb valentia i celeritat. Vam arribar al club fa dos anys amb una problemàtica molt gran com la que hi havia i s’havien de prendre decisions immediates i això comporta prendre decisions importants, fer renúncies, per salvar l’entitat.

[Riu] Soc molt vital. Tinc molta estimació per la vida. M’agrada agafar-me la vida amb humor, m’agrada divertir-me, però certament hi ha poc espai per a la diversió ara mateix. Estic molt centrat a redreçar el club. He assumit la màxima responsabilitat, no només com a president, sinó també com la persona que aglutina totes les àrees del club, i ho puc fer gràcies al fet que delego molta feina als meus directors d’àrea, que han de cooperar molt entre ells perquè tot aquest engranatge funcioni.

No m’agrada parlar de CEO. Faig de president executiu. La recerca del CEO queda una mica en stand by fins que el club estigui recuperat econòmicament. La responsabilitat patrimonial universal comporta un alt sentit de la responsabilitat perquè si es produïssin pèrdues i el club anés malament els qui pagaríem aquestes pèrdues seríem els directius i això ens fa ser especialment curosos i som els primers interessats que el club vaig bé. Tenim adoració pel Barça, tenim aquest afany de responsabilitat com a persones, com a executius, com a empresaris... i si a més ens estem jugant el nostre patrimoni, doncs considero que som els més indicats per governar el club. A més, no he trobat aquella persona que pugui tenir el club al cap per controlar totes aquestes variables. Amb tota la modèstia del món, per la meva experiència i per l’estima que li tinc, al club, puc dir que jo tinc el Barça al cap. Segur que hi ha altres persones que també tenen el club al cap, però jo soc una d’elles i m’hi estic jugant patrimoni. Quan el club estigui controlat, no tindré cap inconvenient a buscar de nou aquesta figura perquè crec que serà necessària.

Els dos reptes eren molt grans. He agafat sempre el club en moments de dificultat, però també és el que em motiva. Fa dos anys el club estava en una situació similar a la del 2003 però lògicament amb unes altres magnituds. Havia pujat d’escala, però la problemàtica era similar i ens veiem capaços de tirar això endavant.

El Barça ha sortit ja de l’hospital. Ens estem adaptant ara a la vida normal. Hem passat per una situació molt i molt complicada i ara estem encara en aquest procés de reintegració a la vida normal. Podríem fer aquest símil. El que sí que és veritat és que avui el club està millor que fa dos anys. Econòmicament hem reduït la massa salarial en unes quantitats molts importants, hem reestructurat l’endeutament, hem incrementat els ingressos operatius gràcies a les palanques. Hem hagut de vendre uns actius amb pacte de recompra automàtic, una venda d’actius per 25 anys que ens va reportar 686 milions d’euros que ens va servir per salvar el club, no per recuperar-lo econòmicament. La magnitud del drama era enorme. Esportivament hem pogut tornar a construir un Barça cada cop més competitiu. L’alegria ha tornat al barcelonisme. Ara tornem a guanyar. És una alegria moderada però anem pel bon camí. Socialment tenim uns socis il·lusionats amb el club, amb una assistència a l’estadi que així ho indica. Hem batut rècords d’assistència, amb mitjanes de 83.000 culers. Institucionalment estem recuperant el pes que mai hauríem hagut de perdre. Estem amb projectes que defensem la sostenibilitat del futbol per poder competir en condicions d’igualtat amb clubs que tenen recursos financers il·limitats. Hem tingut el coratge de donar compliment a un compromís electoral que és la construcció d’un nou estadi, un somni col·lectiu del barcelonisme, la construcció d’un nou Palau i tot el que comporta l’Espai Barça. Hem hagut de redefinir el projecte, adjudicar les obres, reconduir els costos, aprovat en assemblea, hem aconseguit un finançament de 1.472 milions que hem aconseguit de 20 inversors que confien en l’èxit del Barça i l’èxit del projecte. Anem pel bon camí i seguirem treballant. Seguirem posant la institució al davant de tot i de tothom.

L’objectiu prioritari de la temporada passada era guanyar la lliga. S’ha assolit. De fet, hem guanyat sis lligues, la lliga de tots els equips professionals del club. És un fet increïble. I penso que la temporada vinent hem de continuar sent hegemònics en les lligues estatals i en volem més, i aquest pas endavant és la Champions. L’objectiu ha de ser estar en aquell grup d’equips candidats a guanyar-la.

No. Jo em plantejo un Barça guanyant lligues i guanyant Champions. Hem viscut dues anomalies.

Xavi té crèdit. Ha demostrat ser un entrenador que coneix la casa i s’ha sabut adaptar a unes determinades circumstàncies. Ell és el primer que se sent fort. No és fàcil ser l’entrenador del Barça i jo estic encantat amb en Xavi. Ell m’ha dit que, quan el jugador guanya, la seva mentalitat canvia. A ell li va passar com a jugador. En Xavi pensa que els està passant, als nostres jugadors. Creu que ara es podran expressar futbolísticament millor. Veurem un Barça més representatiu de com entén el futbol el Xavi.

Quan costa molt una cosa, generalment l’acabes aconseguint. No participar en la Champions hauria estat una desgràcia en l’àmbit econòmic, social, d’imatge... era un moment molt delicat i haver-lo superat crec que ens fa ser més candidats a guanyar-la.

Sí. Comencem a guanyar títols. El Barça ha tornat.

Íñigo Martínez reforça la defensa i Gündogan reforça el mig del camp. Són dos jugadors que volia el Xavi. Penso que ens faltaria un lateral dret i estem treballant en això. També volem reforçar més el mig del camp.

És una operació que podem dir que està feta, sí. Un nou brasiler en el Barça aporta il·lusió. És molt jove, amb molt de futur, és un fitxatge molt treballat pel Deco i pels coneixements que tenia del mercat brasiler, molt treballat també pel Mateu. Parlem d’un jugador d’àrea, té gol amb les dues cames i és fort.

Ara mateix preveiem la via del gener. És un tema de fair play. Si es donés el cas ho avançaríem però ara tenim ben coberta la posició amb Lewandowski.

No és un Romario, ni un Ronaldo. Romario la remenava molt, Ronaldo era una màquina de fer gols, amb una potència extraordinària, i Vitor Roque és un jugador que té molta mobilitat, té molt gol, habilitat amb les dues cames. És molt jove. Està destinat a ser el davanter centre de la selecció brasilera.

Si fitxem algun jugador del Girona, estem ajudant el Girona. En general. Qualsevol operació que fem. Al darrere, també sabem que el Girona té el grup City, que no és poc. I qualsevol operació de compra que fem amb el Girona, o de cedir-los jugadors, jo crec que s'ajudaria el Girona, segur. Jo ho veig així.

Deixem treballar els professionals i en tot cas, quan es concreti alguna operació, ja donarem els detalls que hàgim de donar.

A partir del moment en què el Fenerbahçe i el jugador van escoltar una oferta superior a la del Barça nosaltres ens en vam desentendre, perquè no entrarem mai en subhastes. Nosaltres vam oferir la quantitat que vam considerar oportuna per l’edat del jugador i el perfil, i si el jugador ha preferit anar a un altre club, doncs ho respectem.

El Madrid que faci el que cregui. Ells tenen la seva manera de funcionar.

Mbappé és un gran jugador. Si s’acaba fent aquesta operació amb els termes econòmics que vaig escoltar, crec que és una operació que desestabilitza molt.

La relació és de concòrdia. Aniré al Bernabéu, sí. Si Florentino no va venir al Camp Nou és perquè estàvem en un context tens, molt enrarit amb el cas Negreira. Hi havia una indignació gran aquí per la personificació del Madrid com a acusació en el cas Negreira i també hi havia indignació per tota la campanya de desprestigi contra el Barça.

És una realitat perquè tots els jugadors volen venir al Barça. El Barça és un club que, si truca a la porta, el jugador generalment s’ho planteja. Cancelo, com d’altres, tenen interès. Després cal veure quin grau en funció del salari, si hi ha un traspàs o no i veure com s’articulen les operacions. Però són factibles.

Més que no estar a l’abast, era per una raó de fair play i perquè es parlava de traspassos exorbitants que no pensem pagar, com ara clàusules d’entre 60 i 90 milions. També hi ha operacions que no volem fer. Treballem molt amb el planter i tenim jugadors amb una projecció extraordinària. Si fitxes un futbolista jove en aquesta posició, perjudiques la projecció dels que s’estan formant. No ho veia adient. És cert que els tècnics no acaben de trobar laterals, si bé Álvaro Núñez ho ha fet molt bé i d’altres de 15 o 16 anys que el Xavi s’emporta a la Gira. Però hem d’esgotar el seu període de formació.

Té un talent extraordinari i el Xavi hi compta. Estarà jugant en el Barça Atlètic, però amb dinàmica de primer equip. El mateix Xavi diu que té previst fer-lo jugar sovint. Té una serenor i una solidesa mental i física importantíssimes. Pot aportar molt al primer equip. Ha de ser conscient que encara està en un període en què pot formar-se i aprendre encara més del que ja sap, que és molt gràcies al talent que té. Amb en Xavi i Márquez ho aconseguirem.

La idea és que estigui en el primer equip. En Xavi ens ha dit que el vol i jo estic molt content. Primer per ell, perquè és un jugador descarat i quan va estar amb nosaltres ho va fer molt bé. L’etapa en l’Osasuna li ha anat molt bé en la seva formació, és jove. Segon, perquè ens connecta amb el Marroc. El Barça és un club global i ens va bé tenir un jugador marroquí. És un jugador amb talent, que desborda i ho ha fet molt bé en la copa d’Àfrica sub 23, sent-ne el capità. M’alegro molt que hagi guanyat i que vingui amb ganes. S’incorporarà el dia 17 i estic molt content de tenir-lo en el primer equip.

Una de les assignatures pendents, ja que la necessitat ens va portar a tenir un onze definit, són les rotacions. El calendari és atapeït i hem de tenir la mentalitat de fer les rotacions per norma, no per necessitat. Això ens pot ajudar molt.

L’Ansu sortia d’una lesió i una recaiguda i no ha pogut lluir ni expressar el seu futbol. Té la màgia del gol. M’ho va dir en Xavi: en els entrenaments ell i Lewandowski eren els que més marcaven. I Ferran no va poder fer la pretemporada perquè es va fer mal al dit del peu i això el va condicionar, però és un lluitador. És un home amb molta força de voluntat i crec que tornarà com un avió. De fet, s’ha estat preparant com mai i espero que es guanyi la confiança d’en Xavi un altre cop. Són jugadors joves i, tenint contracte, en podem treure molt rendiment.

No. Ell ha tingut la pressió que ha volgut. Té molta personalitat. M’agrada que vulgui triomfar en el Barça, això n’és una prova. Aquí no en posem. Volem que els jugadors treballin, juguin i guanyin.

Els que sabem que no vol l’entrenador ens ha costat treure’ls per raons diverses. En el Barça els tractem bé i respectem els seus contractes. Alguns en tenen de molt importants que es van fer en el seu moment i ara no podem mantenir. S’ha treballat i s’ha anat solucionant. Alguna operació de venda farem sempre que sigui el jugador qui digui que vol marxar. Crec que hi haurà ingressos que ens ajudaran amb el fair play. Estem fent operacions que no l’estan malmetent, perquè hem portat jugadors lliures i amb salaris assequibles per l’estructura que tenim. No ha de perjudicar.

Fa dos anys es va fer el que s’havia de fer, malgrat que va ser dolorós. En aquells moments no era sostenible per al Barça tenir un contracte d’aquelles dimensions i vaig posar la institució per damunt de tot. Va ser dolorós perquè Messi és el millor de la història, va començar amb nosaltres i va aconseguir molts èxits, però s’havia de prendre aquesta decisió. No s’ha reobert cap ferida voluntàriament, ja que és el jugador el que volia venir i així ens ho va fer saber, igual que el seu pare i representant. Ens vam posar d’acord, però tot té el seu temps i a vegades els ritmes són diferents. No volíem que passés el mateix que fa dos anys i vam dir que el portaríem un cop tinguéssim el fair play aprovat per la lliga. El contracte estava pactat, però quan la lliga ens dona l’autorització, el pare em diu que el Leo havia tingut dos anys complicats a París, que havia patit molt, havia estat massa pressionat i ara volia jugar en una lliga amb menys pressió. Per això va triar l’Inter de Miami. Jo li vaig dir que era perfectament comprensible, que ho respectava i que el que faríem seria treballar en un gran homenatge per part del Barça i que el Leo es mereix. Crec que tots els barcelonistes ho han entès. Acceptem i respectem la decisió.

És irrellevant. He fet el que havia de fer com a president i el Xavi ha fet el que havia de fer com a entrenador. Era normal que parlés amb ell perquè calia pactar l’encaix dins l’equip. Al final ha decidit això i és comprensible.

Estic molt agraït al Mateu. És un home important. La seva feina ha estat clau per tenir un equip competitiu i ho continuarà sent. És un gran professional, hàbil, llest i ràpid. Coneix el futbol i té la serenor necessària per no perdre els papers en les negociacions. L’Aston Villa el volia convèncer i ho va fer en primera instància, però va analitzar-ho tot i em va dir que preferia no marxar. És una gran notícia perquè és una peça clau. Amb el Deco faran un equip molt bo. Tenen la responsabilitat, juntament amb l’entrenador, de dissenyar la plantilla i tinc confiança en ells i la garantia d’estar coberts en aquest àmbit.

El Jordi és molt llest i un gran professional. Ha estat jugador, entrenador i secretari tècnic. Ens va comentar que ara tenia el neguit d’entrenar i tant de bo li vagi molt bé. Sap que el Barça sempre serà casa seva. Ha fet una molt bona feina amb el Mateu. Li vaig dir que, si mai s’ho replanteja, sempre volem tenir persones com ell amb nosaltres.

Havíem destinat 27.000 localitats i pensàvem arribar a les 23.000. Tant la vicepresidenta institucional, Elena Fort, com l’àrea social estan treballant per fer alguns paquets per promoure l’assistència de joves i infants. Paquets familiars que puguin oferir als socis i sòcies la possibilitat d’anar a Montjuïc. La resta estarà destinada a la venda al públic i esperem que això ens ajudi a incrementar els ingressos per entrades mentre estiguem allà. L’aforament és de la meitat i els ingressos també es reduiran a la meitat.

És un any de sacrifici. Estem donant forma a un somni col·lectiu del barcelonisme que és tenir un estadi nou i això comporta jugar 16 mesos fora. Montjuïc era l’estadi més adient. Coneixem les incomoditats i el sacrifici per a tothom, però s’ha explicat força bé que s’ha de fer així si volem tenir un estadi nou. A finals del 2024 podrem jugar de nou a l’Spotify Camp Nou i posarem fi a les incomoditats que representa anar a Montjuïc. Hi ha problemes de mobilitat que s’estan resolent amb l’Ajuntament com ara els busos llançadora, els funiculars i les escales mecàniques. S’està fent tot el que es pot, sent conscients que és un tema que comporta una sèrie d’obstacles i dificultats que anirem resolent. Però crec que l’assistència ens sorprendrà. Si comencem bé la lliga i la gent continua enganxada al Barça, crec que tindrem una bona xifra. L’any passat vam batre el rècord d’assistència mitjana. Ja veurem com va.

Estem orgullosos del femení, és una referència mundial. Hi ha equips americans que volen jugar contra nosaltres i fer-nos participar en competicions que poden produir recursos per a l’equip. No tindrem disponibilitat a Montjuïc per l’acord que tenim amb l’Ajuntament, que està molt pautat amb els nostres partits i els concerts que s’hi han de celebrar. Crec que la solució de buscar estadis amb més aforament que el Johan Cruyff és factible.

Tens sensació de nostàlgia, però m’emociono pensant en el que serà. L’impacte és gran, però cal imaginar com serà. És per millorar i és un tràngol que hem de passar. Jo em passaria el dia mirant les obres, crec que així van més de pressa [riu]. Tinc ganes que estigui construït de nou. Serà una joia arquitectònica i, com a culer, tinc un neguit: vull que això s’enllesteixi ràpidament.

Deixem que la secretaria treballi. El Juan Carlos ho està fent molt bé juntament amb el Mario Bruno, el Josep Cubells i el Xavi Budó. Tinc molta confiança en el Juan Carlos. Era un fenomen com a jugador i ara està demostrant que és valent i que pren decisions. M’il·lusiona com s’està construint l’equip.

Hem de seguir lluitant per defensar els interessos de Catalunya. Crec que hem de fer-nos forts dins l’Estat espanyol per defensar els nostres drets, sobretot en matèria de llengua i cultura. Les nostres institucions estan consolidades, però hi ha molts temes per resoldre. Fins que no es faci, no hi haurà la normalitat política desitjable. Cal generositat i coratge per resoldre-ho, sobretot per part de l’Estat espanyol.

És difícil i les darreres notícies no acompanyen. Tant de bo es pugui resoldre favorablement la posició dels exiliats. No és una situació agradable i tots els catalans desitgem que se solucioni com més aviat millor. Crea un neguit i una preocupació. Veus que des de l’Estat no s’acaba de preveure això.

Estic centrat en el Barça, però veig unes eleccions molt espanyoles i poc catalanes. El pes específic que tenia Catalunya dins l’Estat espanyol està força diluït, potser també perquè tenim els partits bastant esmicolats i dispersos. La unió fa la força i crec que no tenim el pes que hauríem de tenir en aquests moments de màxima dificultat. Però no vull donar lliçons, és molt fàcil dir-ho des de fora la política.