L’endemà d’aquell partit, periodistes de diversos països del món feien cua a la gespa del Camp Nou per parlar amb Leo Messi. Va ser la primera presa de contacte de l’argentí amb allò que es convertiria en el seu dia a dia, i és que el gol que aleshores el dorsal 19 del Barça va clavar al Getafe en el partit d’anada de les semifinals de la copa de la temporada 2006/07 va donar la volta al món, no només per la seva espectacularitat sinó perquè era una còpia idèntica de la diana que Diego Armando Maradona va anotar contra l’enemic Anglaterra en els quarts de final del mundial de Mèxic del 1986, l’anomenat “gol del segle”.

Certament, el gol de Leo no va tenir la mateixa transcendència històrica que el d’El Pelusa, ja que per a l’Argentina aquell enfrontament era la revenja de la guerra de les Malvines, que, quatre anys abans, havia deixat gairebé 700 morts i va acabar amb la pèrdua de les illes a favor de la corona britànica. Maradona va passar a ser considerat un déu per als argentins, un estatus que el de Rosario tardaria uns anys més a assolir, però va marcar un abans i un després en la seva carrera perquè va ser la primera mostra explícita del jugador que podria arribar a ser. Sens dubte, es van superar totes les expectatives i l’alumne va acabar avantatjant el professor.

Xavi va passar la pilota a Leo en camp propi i, de seguida, va començar la gesta. L’argentí es va escapar de fins a sis rivals, incloent-hi el porter, en una carrera de 55 metres plena d’obstacles esquivats en eslàlom i recorreguts en tot just 12 segons. Nacho, Paredes, Alexis, Belenguer, Cortés i Luis García van ser els protagonistes involuntaris d’un dels millors gols que Messi ha marcat al llarg de la seva trajectòria. Els companys de files blaugrana van al·lucinar amb el que acabaven de veure i van córrer a felicitar amb èmfasi l’autor del gol.

Va ser el primer gol de La Pulga en aquell enfrontament d’anada de semifinals, i és que un quart més tard Messi va anotar el segon del seu compte particular. Abans, però, l’actual tècnic del conjunt culer ja havia inaugurat el marcador que serviria per encarrilar una golejada del Barça contra el Getafe per 5-2, i que va ser rematada durant la segona meitat per l’islandès Gudjohnsen i, finalment, pel camerunès Samuel Eto’o. Un resultat contundent que, al cap i a la fi, no serviria pas per classificar l’equip per a la final de copa i és que si l’enfrontament al Camp Nou va ser històric pel gol maradonià de Messi, a la tornada, al Coliseum Alfonso Pérez, qui va aconseguir la gesta va ser el Getafe, que va protagonitzar una remuntada de 4-0.