“El primer gol de Messi és d’una altra galàxia. Hi estem acostumats i en gaudim cada dia, però el gol ha estat increïble.” Paraules de Luis Enrique la nit del 30 de maig del 2015 després de conquerir el seu segon trofeu com a entrenador del Barça. “Messi és imparable. El gol és brutal.” Ho va dir Ernesto Valverde. Dos entrenadors captivats per un geni. El txingurri tindria la sort de gaudir del talent innat de l’argentí dos anys després com a entrenador seu, però aquella nit de maig li va tocar patir-lo. A ell i a un Athletic Club rendit als peus de la MSN. Aquella final de copa guanyada pel Barça al Camp Nou contra l’Athletic per 1-3 va ser la 27a de la història del club. El Barça va guanyar tres títols en tres setmanes: la lliga contra el Deportivo, la copa contra l’Athletic i la Champions contra el Juventus a Berlín. Els culers recordaran aquella final de copa perquè va ser el segon capítol d’un triplet històric. Títol especial per a Xavi Hernández perquè va poder aixecar el trofeu amb Iniesta en el seu últim partit al Camp Nou com a jugador. El millor comiat possible per al de Terrassa. Però si cap imatge especial va deixar aquell partit va ser el golàs de Messi que va servir per encarrilar la final. Un gol de museu.

El Barça va jugar aquella final com a visitant. Jugava a casa, però l’Athletic va ser designat com a equip local. L’equip de Luis Enrique va assumir amb naturalitat el canvi de rutines i de litúrgies. El Barça es va canviar al vestidor visitant però la copa es va quedar a casa. Valverde va proposar un marcatge individual de Balenziaga a Messi. La duresa del lateral basc i la permissibilitat de Velasco Carballo van frenar Messi durant 19 minuts. En el 20 va despertar la bèstia. Balenziaga va jugar al límit i Leo va respondre amb un golàs meravellós. Va agafar la pilota a la banda, a prop de la línia divisòria, va marxar de quatre defensors de l’Athletic i va castigar Herrerín amb una fuetada. Meravellós. Balenziaga, Beñat, Mikel Rico i Laporte retratats en l’escena. Va anar-se’n dels tres primers a la banda, amb un catàleg extens de driblatges, canvis de ritme, acceleracions i frenades, i va acabar desfent-se de Laporte dins l’àrea abans de connectar un xut imparable. Una jugada estratosfèric que molts culers encara recorden avui. Neymar, a qui Velasco Carballo va anul·lar de forma incorrecta un gol en el minut 10, va marcar el 0-2 després d’una bona jugada de Rakitic i Suárez, i Messi, assistit per Dani Alves, acabaria fent el tercer contra un Athletic impotent.