Si preguntéssim als aficionats culers on eren aquella nit i en companyia de qui, segurament, la majoria encara en podria donar detalls passats ja més de sis anys, i és que el Barça-PSG del 8 de març del 2017 és un partit que ha quedat clavat en la memòria del barcelonisme, perquè allò que t’ha fet sentir immensament feliç, mai s’oblida.

Era un vespre càlid d’ambient rarament optimista al Camp Nou, que era ple de gom a gom. No és gaire habitual respirar seguretat i entusiasme a l’estadi i és que el culer és rondinaire per naturalesa, però a l’equip hi havia talent de sobres per poder creure-hi i, a més, el rival, per molt que hagués aconseguit un 4-0 a l’anada, no imposava com si fos un gran d’Europa, perquè entre tots dos, el favorit sempre és el Barça.

De seguida del xiulet inicial, els ànims es van escalfar amb un gol de cap de Luis Suárez. L’uruguaià va celebrar la diana mentre es dirigia corrent cap al cercle central per demanar als companys que tornessin a posar ràpid la pilota en joc i així no perdre ni un segon. L’espera fins a la segona diana en diversos moments es va fer eterna, amb una falta servida per Messi que va marxar fregant el travesser i un xut de Neymar que per poc deixa venut el porter parisenc, fins que va aparèixer Iniesta amb els seus trucs i va ben enganyar Kurzawa, que en un intent de refús, va marcar-se un gol en pròpia. Un resultat curt per anar al descans, però els de Luis Enrique estaven encoratjats.

Només d’iniciar-se la segona part, Messi va transformar un penal comès sobre Neymar i va posar el 3-0 al marcador. En les millors pel·lícules sempre ha d’haver-hi un moment d’angoixa perquè després la victòria es valori més i aquest va arribar amb el golàs de Cavani. Al davant, 25 minuts de davallada en què el davanter del PSG va tenir una altra ocasió clara, però que Ter Stegen va evitar. A les acaballes del partit, un doblet de Neymar, primer de falta directa i el segon, de penal, comès sobre Suárez, van fer somiar de nou.

Era el minut 91 i el Barça en necessitava un més per fer el miracle. Desig demanat, desig concedit. El brasiler va posar una pilota que Sergi Roberto va empènyer al fons de la porteria i es va culminar així la major remuntada de la història del Barça, tampoc mai vista abans a Europa. El Camp Nou va esclatar i els aficionats van començar a abraçar-se amb els veïns de seient. L’alegria era tanta que inclús es van registrar petits sismes. La foto de Messi amb la grada d’animació va fer la volta al món i Neymar va haver de conformar-se amb un segon pla.