El Barça va completar ahir l’últim entrenament de la primera setmana de la pretemporada –avui l’equip té dia de permís– i ho va fer amb una novetat, la presència sorpresa d’Ansu Fati. No és un fet menor. Ansu ha anticipat el seu retorn. Estava previst que tornés demà dilluns juntament amb homes com Ter Stegen, Koundé, Christensen, Gavi, De Jong, Kessié, Lewandowski, Dembélé, Abde i Gündogan, però ha decidit retallar un parell de dies les seves vacances i tornar abans. Una mostra de compromís i una declaració d’intencions. Ansu afronta aquesta nova temporada 2023/24 amb la voluntat de començar de zero. Ansu vol renéixer de les seves cendres i tornar a ser el futbolista brillant que va captivar el barcelonisme abans de la maleïda lesió contra el Betis el 2020.

Ansu tenia permís fins al dia 17 perquè va disputar la Nations League amb Espanya, però ha volgut tornar abans. El primer que va fer ahir és saludar Xavi. L’ha de reconquistar. Ansu vol tornar a ser important. Va saltar a la gespa de la ciutat esportiva per saludar també la resta de companys i després va fer treball al gimnàs. Les imatges deixen clar que Ansu no ha perdut el somriure. Sempre positiu. El seu nom estava en la llista de transferibles, però ell ho té clar i vol continuar al Barça. Un somni contra corrent, perquè el seu pare, Bori Fati, preferiria un canvi d’aires. Ansu rema contra el corrent d’opinió de la família Fati i va ser taxatiu amb Jorge Mendes, el seu agent, perquè no escoltés altres clubs. També el Barça veia amb bons ulls escoltar ofertes, però Ansu vol ser amo del seu destí i triomfar aquí. Quan falta un mes i mig perquè tanqui el mercat, ell ho té clar: vol continuar sent el 10 del Barça.

“Ell ha tingut la pressió que ha volgut posar-se a si mateix. Té molta personalitat. M’agrada que vulgui triomfar al Barça. Volem que els jugadors treballin, juguin i guanyin. Ansu va passar per una lesió i una recaiguda i no ha pogut lluir ni expressar el seu futbol. Té la màgia del gol. M’ho va dir Xavi: en els entrenaments ell i Lewandowski eren els que més marcaven. És un jugador jove, amb contracte, i pot donar encara un alt rendiment”. Aquestes eren paraules del president Joan Laporta en l’entrevista concedida dimarts passat a L’Esportiu. Certament, Ansu va jugar fort i ha tingut la pressió que ell va voler assumir. Va acceptar suportar la càrrega simbòlica d’heretar el dorsal 10 de Messi amb tot el que això comporta. Les lesions no l’han ajudat. El pes d’un dorsal amb tanta mística i conviure amb la decisió personal de no voler passar més per la sala d’operacions i apostar després de l’última recaiguda per un tractament conservador han situat Ansu moltes vegades en el centre dels debats. La pressió ha estat la seva companya de viatge. La temporada passada va tenir una pressió extra, la del mundial. Ser a Qatar era la seva obsessió. No volia perdre el tren de jugar el seu primer mundial i això en el primer tram de la temporada també el va afectar psicològicament. Ara és un Ansu més alliberat. El curs passat va jugar 51 partits en totes les competicions, però només va tenir 14 titularitats. Va marcar 10 gols (7 en la lliga, 2 en la copa i 1 en la supercopa) i ara el seu objectiu és millorar aquests números i recuperar la versió de l’Ansu del 2019. La pilota és als seus peus.