Les màquines excavadores de Limak Construction fa setmanes que han robat el protagonisme a Lewandowski, Pedri i Gavi. Els càntics de la grada d’animació han quedat silenciats pel soroll eixordador de la maquinària. L’Spotify Camp Nou tardarà a tornar a celebrar un gol. L’estadi té ara nova acústica i ha canviat també per complet la seva fesomia. La ferralla i les runes generen una inevitable sensació de buidor al cor. El color blau i grana ha desaparegut. Un temple vist ara en escala de grisos. El gris del formigó i la pedra.

Impressiona passejar actualment, al juliol del 2023, per les interioritats de l’esquelet de l’estadi. L’Esportiu ho ha pogut fer, convidat pel club a una visita informativa als mitjans de comunicació per explicar l’estat actual de les obres del futur nou Camp Nou i el full de ruta, i certament l’estampa actual és esfereïdora. Les obres van començar fa un mes i mig i no estaran del tot acabades fins al juny del 2026. Aquesta és la data prevista. Quan el projecte estigui acabat l’estadi tindrà una capacitat de 104.000 espectadors. Serà un aforament esglaonat perquè quan el soci torni de l’exili a Montjuïc la capacitat inicial serà d’entre 65.000 i 70.000 espectadors. L’edifici tindrà una superfície de 228.000 m². Es guanyaran 27 metres a tot el perímetre de l’estadi. Els voladissos de la tercera graderia menjaran terreny a l’avinguda Joan XXIII.

Ara mateix hi ha 400 operaris treballant sobre el terreny. Convenis respectats. El mundial de Qatar no fa de mirall. Torns horaris laborals entre les vuit del matí i les set de la tarda de dilluns a divendres. El diumenge, descans. El club ha demanat a l’Ajuntament permís per treballar els dissabtes, però només certes actuacions. Quan les obres arribin al punt àlgid, la xifra de treballadors s’incrementarà fins als 1.800 o 2.000. Un miler de treballadors exerciran des de l’estranger, perquè certes estructures vindran fabricades des de l’exterior.

La fase d’enderroc es va iniciar al gol sud perquè allà és on hi haurà l’edifici de serveis. Els treballs de demolició de la marquesina començaran d’aquí a uns quinze dies. “Desmuntar la marquesina s’haurà de fer des de l’exterior, no es podrà fer des del davant perquè podria vèncer cap enrere. Aquí entra en joc tot el sistema de contrapesos. Això exigeix que tot funcioni al compàs entre els treballs de l’interior i l’exterior de l’estadi”, explica Lluís Moya Ferrer, director tècnic de l’Espai Barça. Ell i Joan Sentelles, responsable de construcció de l’Espai Barça, van fer d’amfitrions.

La previsió és que el novembre del 2024 estigui tot enllestit des de la cota de segona graderia fins a la cota zero. És a dir, el museu, la primera i la segona graderia, els vestidors, les sales de premsa... La voluntat és arribar al juny del 2025 amb el 90% de l’estadi acabat. El futur Camp Nou és un salt endavant, però conservant certes arrels. “La voluntat és posar en valor el llegat arquitectònic.” Són paraules de Joan Sentelles. Arran del mundial del 82, Josep Lluís Núñez va abaixar el camp entre tres i quatre metres i va ampliar la graderia construint les ja antigues boques 0, i també va fer construir tota la tercera graderia. Ara, el club construirà una tercera graderia nova, enretirada deu metres respecte a l’estructura anterior, i des de l’interior es podrà veure l’estructura patrimonial de l’edifici original de l’arquitecte Francesc Mitjans de l’any 1957. Fins ara aquesta tercera graderia estava enganxada i tapava l’estructura original. Les llotges VIP donaran la volta sencera a l’estadi i des de la cota zero hi haurà una visibilitat millor que fins ara.

Tres anys d’obres sempre al costat de la sostenibilitat. En el seu dia el club i l’Espai Barça ja van rebre la certificació BREEAM. Es recicla tot. El formigó, el ferro i les cadires. El futur estadi vetllarà per l’estalvi energètic i l’estalvi hídric, i s’ha consensuat amb l’Ajuntament la col·locació estratègica de nius substitutoris perquè les aus puguin continuar criant. Totes els prismes, també l’ecologista, estudiats al detall.

Una obra faraònica per fer realitat el que Joan Laporta defineix com a “somni col·lectiu” i que ja ha convertit en el seu leitmotiv de l’Espai Barça. “Em passaria el dia mirant l’evolució de les obres, i els meus fills riuen quan ho dic”, explicava el president en una entrevista recent a L’Esportiu. Té marge fins al juny del 2026.