Ara sí, Oriol Romeu (Ulldecona, el Montsià, 1991) és del Barça. Procedent del Girona, el migcampista de 31 anys aterra al club blaugrana, amb qui signa fins al 30 de juny del 2026 i amb una clàusula de 400 milions d’euros. Xavi ja té relleu per a Sergio Busquets, una opció low cost, però més que interessant, després dels fracassats intents per Martín Zubimendi, Joshua Kimmich i Marcelo Brozovic per falta de liquiditat.

S’acaba així el serial, amb una negociació llarga, de setmanes, anunciada finalment ahir i culminada dimarts encara amb algun episodi de tensió de pel mig, ja que l’entesa entre tots dos clubs no s’acabava de produir. I és que els problemes per arribar a un acord eren a causa de la clàusula de rescissió del jugador, tècnicament de 3,4 milions d’euros. Aquesta clàusula, però, tenia un asterisc, ja que el Girona i Romeu, units amb un contracte fins al 30 de juny del 2025, van acordar que, per compensar diversos conceptes, si algun equip s’interessava en els seus serveis durant aquest temps l’alliberament seria superior al de la clàusula, fins a uns 4,5 milions d’euros, tal com aquest diari ha anat assegurant que costava el futbolista des que els contactes entre totes dues entitats van començar. El Barça, però, no veia clar enfilar-se a aquesta quantitat, tenint la possibilitat de pagar la clàusula de 3,4 i, aquí, amb tot encallat des de feia dies, va ser quan va emergir Romeu. El jugador, agraït al Girona, no tenia cap ganes de sortir malament del club, pagant de manera unilateral per obtenir la seva llibertat, i va aparèixer per desbloquejar la situació, posant diners i fent un esforç econòmic per resoldre-ho tot plegat. Finalment, el muntant de l’operació acaba sent d’uns 4 milions, més la cessió de Pablo Torre per una campanya al Girona, que es farà càrrec de la seva fitxa i també del cost que suposa activar-lo com a professional, ja que amb el Barça tenia fitxa de filial.

Torna, doncs, Romeu, un d’aquells futbolistes que, com tants d’altres, van veure’s obligats a emigrar de ben joves del club per guanyar-se les garrofes. El d’Ulldecona va aterrar al planter blaugrana amb 12 anys procedent de l’Espanyol i s’hi va estar fins als 19. Aleshores, després d’ascendir de segona B a segona A amb el filial entrenat per Luis Enrique i amb un curs d’experiència en la categoria de plata, va emigrar a Londres, al Chelsea. Era l’estiu del 2011 i en aquell fenomenal Barça dirigit per Pep Guardiola, en què va arribar a debutar, i amb Sergio Busquets en la seva posició, no hi havia lloc. Ara, després d’iniciar un llarg periple de 12 anys, sí que li podrà fer el relleu.

Romeu s’ha convertit en futbolista després de passar per la Premier League (Chelsea del 2011 al 2013, on va aixecar la Champions League), tornar a LaLiga (València la temporada 2013/2014), jugar en la Bundesliga (Stuttgart la temporada 2014/2015) i acabar de nou en la Premier (Southampton del 2016 al 2022). És, de fet, als saints, en què va estar set campanyes i va ser sempre indiscutible, on va fer-se un nom en un campionat tan competitiu com és l’anglès.

L’estiu passat però, ja a punt d’acabar contracte amb el Southampton –l’hauria acabat ara–, li va arribar l’oportunitat del Girona, de tornar a prop de casa, i no s’ho va pensar. Necessitava això, i va renunciar a diners una altra vegada per enrolar-se en el conjunt blanc-i-vermell, on ha estat una figura absolutament capital per a l’entrenador Míchel Sánchez. “Aquí tècnicament el futbol està una mica per damunt, i això des que vaig sortir del Barça als 19 anys no estava acostumat a fer-ho”, va explicar el jugador en una entrevista recent a L’Esportiu. “Estic gaudint molt jugant en un equip que té molt la pilota i que domina molt els partits, amb molts tocadors en la plantilla. Això possiblement és una part del meu joc que no s’havia vist a Anglaterra i que ara jo mateix estic gaudint i redescobrint”, va assegurar.

En l’equip gironí ha disputat 33 partits aquesta lliga, 32 de complets, en els quals ha demostrat ser un jugador diferencial en el seu rol a la medul·lar. Amb bon domini de la pilota i superior en pràcticament totes les accions defensives. Xavi obté un pivot defensiu, diferent al que el club tenia darrerament. El jugador, per la seva banda, torna, però no li representa treure’s una espina. “Crec que era molt jove, i tot el que vivia cada dia era un premi que vaig gaudir moltíssim. Un simple entrenament en aquell Barça era una classe magistral i un premi per a qualsevol jove. No s’ha vist cap equip tan poderós com el que hi havia en aquell moment, de manera que va ser un luxe poder compartir dies i minuts amb ells. El record és meravellós”, va manifestar en l’esmentada entrevista a aquest diari sobre la seva experiència en el primer equip culer. Ara Romeu tanca el cercle.