Ansu Fati va fent via. L’atacant blaugrana aspira a recuperar la millor versió, aquella que va oferir just quan va treure el cap amb el primer equip amb només 17 anys, i està fent passos per arribar-hi. Les greus lesions que va tenir, una al genoll esquerre i una altra al bíceps femoral de la mateixa cama, el van tenir gairebé dues temporades en blanc, fet que el va frenar en sec, i des d’aleshores no s’ha retrobat, però està en el camí.

I és que hi ha brots verds en el progrés d’un futbolista que només té 20 anys. Per començar, la campanya passada, tot i que Xavi Hernández no li va donar gaire crèdit, va trobar continuïtat física i no es va lesionar. L’atacant va poder participar en 51 partits en totes les competicions, sent titular en només 14, i, malgrat tot, va marcar 10 dianes (set en la lliga, dues en la copa i una en la supercopa), que li van permetre finalitzar el curs com el segon màxim golejador de l’equip. Sí, és cert que en algunes de les aparicions que va tenir no va mostrar un rendiment convincent, producte, segurament també, del desequilibri emocional causat per les lesions i la falta de confiança, però el tram final de temporada va ser esperançador. El 10 va acabar la lliga anotant tres gols en les últimes dues jornades i, convocat per la final four de la Nations League que la selecció espanyola va acabar aixecant, va tenir minuts tant en la semifinal com en la final, ensenyant un Ansu alliberat, atrevit i incisiu. Un Ansu més Ansu.

I en aquesta mateixa línia ha iniciat el nou curs. Convençut de quedar-se, quan en el club, immers en una delicada situació financera, no es veia amb mals ulls una venda a principis d’estiu, ha engegat amb energies renovades disposat a guanyar-se Xavi. En la gira dels Estats Units se l’ha vist amb un altre to. En el primer partit contra l’Arsenal (derrota per 5-3) va sortir a jugar la segona part i, partint des de la banda esquerra, va protagonitzar alguna jugada prometedora, igual que contra el Real Madrid (victòria per 3-0) tot i disputar només els últims 15 minuts. Però va ser ahir, a l’Allegiant Stadium de Las Vegas contra el Milan (victòria per 1-0), la seva millor actuació. El jugador nascut a Guinea-Bissau va tornar a entrar després del descans a la banda esquerra de l’atac i va generar, connectant amb Alejandro Balde, que és un avió, diverses accions interessants. Una d’aquestes, de fet, va ser el gol del triomf blaugrana; Ansu va recollir una esfèrica, escorat a la banda esquerra de l’àrea gran, després d’una cavalcada de Balde, va conduir cap a dintre i es va treure del barret una fuetada que va anar directa a l’escaire del pal llarg. Un golàs. “És un gol important per a ell”, va reconèixer Xavi al final de l’enfrontament. “És un jugador amb gol, és diferencial a prop de l’àrea i hem guanyat perquè ell ha marcat la diferència. És un jugador molt important de tres quarts de camp en endavant”, va afegir-hi. “Estic content per ell perquè està treballant molt”, va cloure el tècnic.