Tot just ha començat i les pretemporades són precisament per això, per afinar-se i agafar ritme competitiu, però sí que hi ha una sèrie de futbolistes del conjunt blaugrana als quals encara els queda per arribar a una versió òptima. Un d’ells, molt important per al Barça, és Robert Lewandowski. El davanter polonès, indiscutible i màxim golejador de l’equip la campanya passada, està encara lluny del seu nivell. El 9 marxa dels Estats Units amb una diana a la butxaca, la que va marcar en el primer partit contra l’Arsenal, però no acaba d’estar fi, en la línia de com va acabar la temporada passada. Imprecís en la passada, fins i tot lent en alguna acció a prop de porteria. El Barça necessita el millor Lewy, que aquest mes farà 35 anys. D’altres que no han estat gaire bé tampoc són Marcos Alonso i Sergiño Dest, encara que a aquest últim se li busca sortida.

Si Oriol Romeu sí que ha pogut ensenyar coses als Estats Units, no així els dos altres fitxatges culers de l’estiu Ilkay Gündogan i Iñigo Martínez. En el primer partit, Gündo, com la resta de companys, va veure’s superat per l’Arsenal, i en el segon contra el Real Madrid va lesionar-se aviat. Molèsties musculars que van impedir-li disputar l’últim partit contra el Milan. Iñigo Martínez, per la seva part, s’està recuperant d’una fasciïtis plantar i no es va vestir de curt en cap dels tres amistosos, per la qual cosa encara no ha pogut debutar amb la samarreta culer. Els dos, sense qualificar.

A punt de fer 19 anys, el migcampista va ser una peça important en l’esquema de Xavi la temporada passada en la posició de fals extrem esquerre, però aquesta temporada encara no ha pogut jugar cap minut. I és que Gavi arrossega uns problemes a l’esquena que li impedeixen competir en condicions òptimes i des del cos tècnic s’ha preferit que descansi en els tres amistosos disputats als Estats Units. La idea és que dimarts (20 h) contra el Tottenham en el trofeu Joan Gamper a l’Estadi Olímpic Lluís Companys ja jugui. “Gavi serà fonamental per a nosaltres”, va recalcar Xavi durant la gira sobre el futbolista andalús.

La marxa de Dembélé al PSG ha capitalitzat l’estada als Estats Units en els últims dies. El futbolista francès va rebre una proposta del conjunt parisenc, que li pagarà 20 milions d’euros anuals durant cinc temporades, i va decidir acceptar-la. Tot plegat va generar un terrabastall en la concentració blaugrana. Xavi, que ha confiat més que ningú en Dembouz, va intentar-lo convèncer perquè es quedés però el jugador tenia clara la seva decisió. De fet, Dembélé ja va desplaçar-se ahir al migdia des de Barcelona a París, on va aterrar a primera hora de la tarda per acabar de lligar l’acord amb el club parisenc i passar la revisió mèdica. Serà oficial en les properes hores.

Pedri ho va advertir abans d’engegar la gira: “M’ha sorprès Fermín. Mai havia jugat amb ell i m’agrada molt la seva garra i la seva qualitat.” I el migcampista andalús que va aterrar al planter blaugrana l’any 2016, procedent del Betis, i que el curs passat va jugar cedit al Linares de primera federació, en què va marcar 12 dianes, va justificar les paraules del canari en els tres amistosos. A Xavi també li agrada, per això el va posar en els tres, i, de fet, en l’últim contra el Milan va ser titular, però la seva presentació va ser en el clàssic contra el Madrid. Va entrar en el tram final amb 1-0 a favor i es va fer notar; primer amb un golàs des de fora de l’àrea amb una fuetada amb l’esquerra, la seva cama no hàbil, i després amb una gran assistència per a Ferran Torres, que va fer el tercer.

Després del primer partit contra l’Arsenal, en què condemnat pel context col·lectiu va tenir dificultats, Oriol Romeu ha encaixat com un guant en el Barça de Xavi. Tant contra el Real Madrid com contra el Milan va protagonitzar dues actuacions més que notables. Sempre a lloc, segur en la passada, donant sortida i guanyant duels ha entrat amb molt bon peu a l’equip. S’entreveu com una peça fonamental i ha estat titular en els tres amistosos. A més, contra el Madrid, en què va jugar ben a prop de Frenkie de Jong, tots dos van mesclar de meravella, ja que el d’Ulldecona cobreix bé les esquenes al neerlandès, que s’ha vist, per moments, amb autoritat per governar el joc.

El lateral esquerre barceloní va acabar la temporada lesionat, però no ho ha semblat perquè ha tornat com un avió. De fet, almenys en aquests tres partits de pretemporada s’ha erigit en un dels futbolistes més importants de l’equip. Al darrere, lliga bé la seva parcel·la, és sobri i no s’hi acostumen a generar situacions de perill, i al davant és un escàndol, absolutament diferencial. Balde és un martell, arribant constantment, ja sigui per trobar algú per dins o per arribar a la línia de fons per centrar o també per finalitzar (contra l’Arsenal va estavellar una pilota al travesser). I només té 19 anys, en fa 20 a l’octubre.

La gira pels EUA ha servit tant a Ferran Torres com a Ansu Fati per recuperar sensacions. Tots dos eren candidats a sortir pel club després d’una decebedora campanya passada, però no se’ls passa pel cap marxar, i en els tres amistosos han ofert una bona versió. Ferran ha actuat en punta tots els partits i ha marcat dues dianes, mentre que Ansu ho ha fet d’extrem esquerre i n’ha fet una. Un altre atacant que ha fet bones actuacions és Abde, retornat de la cessió a Osasuna, i que té molt números per quedar-se a la plantilla. Des de l’extrem esquerre ha mostrat sempre descaradura i ara és l’únic especialista en l’u contra u en la plantilla.