El Gamper de Lamine
El Barça s’emporta el seu trofeu gràcies a un tram final de partit liderat pels més joves
Lamine Yamal meravella l’Olímpic participant en els tres últims gols
En ple estiu i època de festes majors de poble en poble, la festa blaugrana del Gamper va estar liderada pels més joves. Aquells que tenen més energia i ambició per demostrar que poden ser el present i el futur del Barça. Quan semblava que el concert ja acabava, ells van aparèixer per entonar les últimes cançons de la nit i demanar un darrer ball al Tottenham, que ja es veia marxant a Anglaterra amb el trofeu Joan Gamper sota el braç. Si el partit hagués durat més, els Lamine Yamal, Ansu, Abde, Fermín i companyia haurien continuat de festa. S’haurien divertit encara més del que ho van fer l’estona que van estar sobre la gespa de l’Estadi Olímpic Lluís Companys, el nou escenari de batalles del conjunt de Xavi Hernández durant el proper any i mig. Un lloc que sona diferent al Camp Nou, amb un espai més ampli que resta ambient. És cert que l’afició que va acudir al Gamper era majoritàriament estrangera i turista, i caldrà veure l’afluència final del barcelonisme quan arrenqui la competició oficial, però caldrà una afició més entregada que mai per fer sentir als de Xavi com si juguessin a casa. L’atmosfera canvia i els jugadors també hauran de donar un punt més per engrescar l’afició. Lamine Yamal es va encarregar de fer-ho en deu minuts endimoniats impropis d’un noi de 16 anys. Els tres gols de la remuntada van tenir la seva participació. Va ser el Gamper dels joves, però sobretot el Gamper de Lamine.
Contra el Tottenham, el Barça va anar de més a menys. L’arrencada va ser immillorable, amb el gol de Lewandowski quan només s’havien disputat tres minuts. Que el polonès mantingui l’olfacte golejador és clau per a les aspiracions de l’equip. El 9 blaugrana va rematar al primer toc una centrada de Raphinha, que ha d’assumir galons davant la marxa de Dembélé –ahir a París per tancar el seu fitxatge pel PSG–. L’inici de l’acció va portar la firma d’Oriol Romeu, cridat a agafar la batuta del mig del camp blaugrana després de la marxa de Busquets. La verticalitat inicial del Barça va passar a un joc més lent, i el Tottenham es va anar despertant fins que va començar a trepitjar l’àrea. L’ambient es va refredar amb el gol de l’empat anglès, obra de Skipp aprofitant una pilota morta que Lo Celso havia rematat al pal. Però la galleda d’aigua freda va ser l’ensurt d’Araujo. L’uruguaià, que va actuar de lateral, va arrencar com una moto per la banda i va notar molèsties a la zona posterior de la cuixa dreta. Ràpidament va demanar el canvi, i caldrà veure si arriba al 100% en el debut a Getafe. Això ho va aprofitar el Tottenham per trobar més espais pel costat esquerre, i Perisic va tenir massa temps per actuar. Una centrada seva va significar el segon de Skipp, que va rematar sol dins l’àrea.
La revolució juvenil
En el segon temps, el guió va ser semblant fins que Xavi va sacsejar l’equip. Sis canvis van reactivar el Barça. Gündogan va agafar les regnes al mig del camp, i entre Ferran, Ansu i Abde es van encarregar de posar una marxa més en la parcel·la ofensiva. El despertar del Barça va ser també el de l’estadi, que no volia marxar a casa amb el sabor de la derrota. Però allà estaven ells, els més menuts i descarats de la colla, per capgirar el rumb de la nit. Van entrar Lamine Yamal i Fermín López. El jove atacant de 16 anys no va necessitar ni un minut. Primera pilota que va rebre a l’espai i assistència a Ferran per empatar. Era l’aperitiu previ a dues genialitats de l’extrem blaugrana que van acabar en els gols d’Ansu, a passada de Ferran, i d’Abde, assistit per Fermín. Els joves van alçar la veu i el Gamper va ser blaugrana.
Notícies relacionades
Notícies
Diumenge,24 novembre 2024