A la teva pròpia llar hi tens prou destresa per saber moure’t a les fosques sense topar amb cap moble. Jugues de memòria. Això no li va passar ahir al Barça contra el Cadis. Aquest Barça és pràcticament el mateix equip que fa pocs mesos va aixecar el títol de lliga, només amb el canvi d’home per home d’Oriol Romeu per Busquets –que no és un canvi menor, certament, perquè Busquets sí que és dels que sabrien jugar amb una vena als ulls– i la novetat de Gündogan, també manté l’entrenador i la idea futbolística, però quan canvia l’escenari tot pot deixar de fluir amb la naturalitat que fluïa mesos enrere. És com quan et conviden a una altra casa. T’hi mous amb més discreció. Cohibit. Perds automatismes. Però aquest és el peatge que haurà de pagar el Barça aquesta temporada. El confort del Camp Nou ja no actuarà com a factor diferencial. Ara és el torn de Montjuïc, i la plantilla, l’equip tècnic, els aficionats i també els professionals dels mitjans de comunicació haurem de reaprendre coses que s’havien convertit en hàbits.

Això és així, però també és cert que hi ha individus que poc els importa el context i l’escenari. És el cas de Lamine Yamal. Coses de la canalla. Un desvergonyiment associat a l’edat. A Lamine el convides a casa teva i ell sol s’agafa la cervesa de la nevera. Xavi li va oferir ahir la seva primera titularitat en partit oficial amb el primer equip i segurament va ser el millor, almenys en el primer temps. Seva va ser la millor oportunitat de gol de la primera part. El seu xut amb rosca buscant el pal llarg, però, va trobar l’excel·lent resposta d’un Ledesma que també va allunyar del gol Kounde amb una gran acció de reflexos.

Lamine Yamal va saber seleccionar bé els esforços i va tenir l’atreviment que sempre reclama Xavi. Quan la pilota arriba als peus del de Mataró passen coses. Veterans de guerra com Rubén Alcaraz, Fali i Javi Hernández van intentar cohibir-lo ja d’entrada en una acció en el minut 5 en què Lamine va reclamar penal, i tots tres se li van tirar al damunt com llops, però la personalitat de Yamal als seus 16 anys impressiona. Xavi només el va canviar quan l’equip ja va anar a davant en el marcador i per a ell va ser l’ovació del minut 83. Ha marxat Dembélé i el Barça sembla haver trobat hereu. Amb Raphinha encara sancionat, la setmana vinent a Vila-real Lamine Yamal tindrà més minuts.

Sense Araujo, Xavi va resoldre l’enigma del lateral dret situant allà Kounde i endarrerint De Jong a la posició de central. Això li va permetre fer entrar Gavi sense haver de sacrificar cap dels cinc migcampistes. Però al Barça li va faltar fluïdesa. El Cadis és un mal client. Ha posat les coses molt difícils en les últimes quatre visites a Barcelona.

Amb el pas dels minuts el partit cada vegada feia més flaire de 0-0, hauria estat el segon en dues jornades, però Gündogan i Pedri van encendre l’interruptor. L’alemany va filtrar una pilota amb l’exterior a dins de l’àrea i Pedri, llançant-se a terra, va sorprendre un Ledesma que fins aleshores havia estat incommensurable (1-0, 83’). Seu és el primer gol oficial del Barça en aquesta lliga 23/24 i seu és el primer gol en la nova etapa a Montjuïc. El Barça ha tardat 173 minuts a marcar un gol en aquesta lliga i, en canvi, va tardar només onze a fer el segon. Va ser Ferran Torres. No havia jugat cap minut a Getafe. Ahir va entrar en el minut 85 i en el 94 va marcar. Lewandowski va pentinar una pilota amb el cap al mig del camp i Ferran la va conduir fins a la porteria rival i va batre Ledesma. El gol que havia fallat Roger Martí davant de Marc André Ter Stegen en el primer temps, sí que el va fer Ferran. Primera alegria a l’Estadi Olímpic Lluís Companys.