Hi ha dies en què s’ha de serrar les dents i patir per guanyar. I això va fer el Barça ahir al feu de l’Osasuna. És clar que, futbolísticament, alguna cosa més se li ha de demanar, a l’equip culer, que va fer una actuació amb la qual perfectament hauria pogut no emportar-se els tres punts, però la realitat és que va fer la feina (1-2) i marxa a l’aturada amb la tranquil·litat que li dona aguantar el ritme del Real Madrid, el líder amb dos punts d’avantatge sobre els blaugrana i el Girona. Va ser, doncs, el d’ahir un partit en què el conjunt orientat per Xavi Hernández va tenir moltes dificultats malgrat començar guanyant amb una diana de Koundé (45’) just abans del descans. Els culers no van saber-se imposar pràcticament mai als rojillos, que van empatar merescudament via Chimi Ávila (76’) en la segona meitat, i només un penal, en una acció aïllada provocat i marcat per Lewandowski (86’), va evitar que marxessin de Pamplona amb només un punt.

El grup de Xavi continua sense enlairar-se pel que fa al joc. Només en els primers compassos d’enfrontament es va acostar a allò que pretén ser. Liderats per Frenkie de Jong, que només començar va estavellar una pilota al pal, els blaugrana van instal·lar-se a camp rival, van tancar el rival i van jugar a prop de la seva àrea. En aquest context, també Gündogan va estar a punt de marcar en una clara oportunitat. Va durar, però, ben poc, el bon moment, un quart d’hora. Des d’aleshores, l’equip que entrena Jagoba Arrasate es va apoderar del duel i es va jugar més aviat al que ell va voler. El Barça va acumular possessions estèrils, sense intenció, amb problemes, sobretot, per trobar gent per dins. I no va ser perquè no en tingués amb Gündogan, Gavi i De Jong a la gespa, amb Romeu per darrere, i amb Lewandowski, espès un dia més, fixant centrals. Tampoc a fora va ser capaç de connectar amb Lamine Yamal, ni amb Baldé, que estiraven les bandes.

L’Osasuna se sentia bé i, de fet, a través de transicions ràpides, va ser qui més va generar en aquest primer temps, fent intervenir Ter Stegen, que va treure bones mans a rematades d’Arnaiz i Aimar Oroz. D’aquesta manera, s’entreveia difícil que els culers colpegessin amb del joc corregut, però sí que ho van aconseguir a pilota aturada quan el duel s’encaminava els vestidors i Koundé, a la sortida d’un córner picat per Gündogan, va marcar de cap.

No va canviar res, la mitja part. L’Osasuna va seguir còmode, al seu estil, intens, mossegant i guanyant duels, contra un Barça que no era capaç d’encadenar passades, d’ajuntar-se i desplegar-se a camp contrari. Tot plegat, va acabar fent que els locals passessin cada vegada més temps a prop de la porteria de Ter Stegen i en una d’aquestes Chimy, que havia fet instants abans una jugada igual, va acabar clavant un golàs des de la frontal de l’àrea.

Se’ls va posar fosc, ara de veritat, el paisatge, al Barça, i Xavi, que ja havia fet entrar abans Cancelo i Ferran Torres, va posar a la gespa João Félix. Poca cosa van poder fer els debutants, immersos en la dinàmica que duia l’equip. Va ser De Jong, dels més rescatables ahir i també en aquest inici de campanya , qui, del no-res, es va inventar una fantàstica passada per a Lewandowski que va ser objecte de penal de Catena, que va ser expulsat. No va perdonar la pena màxima, el polonès, i amb la diana va donar la victòria als blaugrana.

Tot i això, amb els deu minuts d’afegit, i tot i que l’Osasuna tenia un home menys, el resultat no va quedar ni de bon tros lligat i els culers van acabar demanant l’hora, amb Iñigo Martínez, un altre que es va estrenar, traient aigua contra un rival que va collar. Un dia, el d’ahir, de mastegar sorra. Se’n va sortir, el Barça.