Ferran, desbloquejat
Després d’un curs molt decebedor en què es va col·lapsar, Ferran Torres ha tornat amb energies renovades i s’ha erigit com una peça necessària de l’equip blaugrana
El bon moment que travessa l’atacant li ha permès tornar a la selecció espanyola
Aquest estiu hi ha hagut quinze baixes en el Barça. Ousmane Dembélé (PSG), Samuel Umtiti (Lilla), Àlex Collado (Betis), Clément Lenglet (Aston Villa), Ez Abde (Betis), Arnau Tenas (PSG), Jordi Alba (Inter Miami), Sergio Busquets (Inter Miami), Nico González (Porto), Franck Kessie (Al-Ahli), Pablo Torre (Girona), Eric Garcia (Girona), Ansu Fati (Brighton & Hove Albion), Sergiño Dest (PSV) i Julián Araújo (Las Palmas), un rere l’altre han anat marxant, i Ferran Torres, un dels que també estava a la rampa de sortida, finalment s’ha quedat.
L’atacant de 23 anys va completar el curs passat una temporada molt decebedora al final de la qual, atesa la necessitat de donar sortides, el club li va posar, irremeiablement, el cartell de transferible. I és que el paper que va acabar tenint amb Xavi va ser força irrellevant; en la lliga va disputar 33 partits, però només 14 partits de titular, amb un total de 1.382 minuts (el 15è jugador més utilitzat) i va marcar quatre dianes. El seu joc tampoc era esperançador, erràtic, imprecís i bloquejat per moments, i va oferir un rendiment pobre, en la línia del final del curs anterior (21/22) en què tot i tenir un gran impacte quan va aterrar al mercat d’hivern procedent del Manchester City per 55 milions, va acabar força malament. L’entorn, sovint ferotge a can Barça, se li va tirar a sobre i Ferran es va col·lapsar i va passar moments de dificultat. “Aquí la pressió és molt alta i em vaig ensorrar. Vaig caure en un pou sense fons”, va reconèixer el febrer passat el futbolista, que va posar-se en mans d’un psicòleg i de mica en mica ha anat remuntant en l’aspecte mental.
Ja aquest estiu se li va veure una altra cara, en unes declaracions que va fer al campus que organitza al seu poble natal Foios (Horta del Nord, València). “Mentalment estic fet un toro, ningú no podrà fer res contra mi i això és l’important”, va sorprendre. “Soc un jugador molt bo, però per certes circumstàncies encara no ho he pogut demostrar. Tinc moltes ganes de continuar al Barça i de complir nous reptes”, va afegir. I de les paraules, els fets, en un inici de campanya més que prolífic i prometedor. La pretemporada la va aprofitar i en va ser el màxim golejador amb tres dianes. Ferran, ubicat a la punta de llança, una posició que no ha ocupat en gaires ocasions de blaugrana, es va destapar amb gols contra l’Arsenal (derrota 5-3), el Real Madrid (triomf 3-0) i el Tottenham (triomf 4-2), i a aquest moment li ha donat continuïtat a la lliga, confirmant-se com un revulsiu més que útil. Amb dorsal nou, el 7, de les quatre jornades només s’ha quedat sense jugar en la primera, l’única que no s’ha guanyat, al camp del Getafe (0-0). En les altres tres, tot victòries, ha jugat en totes: cinc minuts contra el Cadis (triomf 2-0), en què va marcar un gol; 27 minuts contra el Vila-real (triomf 3-4) en què va tornar a fer diana; i 31 minuts contra l’Osasuna (triomf 1-2). Fa un gol cada 31 minuts i no només això, té incidència en el joc de l’equip i la seva entrada sempre ha aportat un afegit a l’atac.
Internacional de nou
Aquest estat de forma que travessa, de fet, va obrir-li les portes a l’internacionalitat de nou ahir. Amb les lesions de Marco Asensio i Dani Olmo, Luis de la Fuente va convocar-lo, juntament amb Yeremy Pino (Vila-real) per a l’enfrontament que el combinat estatal disputa dimarts contra Xipre. El valencià no anava amb la selecció espanyola des del mundial de Qatar 2022.