Feia temps que al Barça no hi havia un jugador diferent, d’aquells que surten del motlle. Leo Messi a banda, un extraterrestre, probablement des de Neymar, que va marxar ja fa sis anys, que no hi ha hagut un atacant així: imaginatiu, creatiu, capaç d’inventar del no-res, màgic. El club va intentar-ho en el passat amb figures com Coutinho i Ousmane Dembélé, que no van funcionar, i ara ho ha provat amb João Félix. I el lusità, que posseeix aquestes característiques i encara que no ha estat capaç de mostrar-les amb continuïtat a l’Atlético, ha aterrat a can Barça per demostrar que sí, que pot ser la màgia que li falta a l’equip.

Ahir, en la seva primera titularitat de blaugrana i en la seva presentació davant l’afició culer, al Lluís Companys, en va fer un tastet amb gol i assistència que van servir per obrir el camí del triomf. Li va anar com un guant al Barça la seva presència. Situat en la posició de fals extrem esquerre, en l’esquema de Xavi que busca fer un quadrat al mig del camp, va estar participatiu, va rebre pilotes en zones interessants, va accelerar les accions en els últims metres i, sobretot, va ser determinant. Al minut 25 va obrir la llauna, resolent amb un xut sense angle, i al minut 31 va plantar Lewandowski sol davant del porter deixant passar per sota les cames una passada vertical en el que va ser una espectacular assistència sense mirar. “Les sensacions són molt bones. És molt fàcil jugar en aquest equip”, va comentar el portuguès al final de l’enfrontament, en què va jugar 64 minuts i va rebre l’ovació de l’estadi. “Tots hem estat molt bé, tothom posicionalment ben posat, al lloc que ha d’estar, i quan l’estructura és bona, la pilota circula ràpid, s’obren els espais i apareixen els gols”, va continuar el dorsal 14, radiant: “Estic feliç, el canvi m’ha anat bé.” João Félix s’il·lusiona i il·lusiona. El seu repte: oferir aquesta màgia cada dia.