Pura alegria. Això transmet el futbol d’aquest Barça, canviat amb l’aterratge dels dos Joãos. Ja es van fer notar els dos portuguesos dissabte en la lliga contra el Betis (5-0) en el seu primer dia com a titulars de blaugrana i ahir, en l’estrena en la Champions League, davant de l’Anvers, amb ells dos un altre cop en l’onze inicial, i de nou amb protagonisme, el conjunt orientat per Xavi Hernández va repetir resultat. Una altra mà de gols a un rival que, també és veritat, va mostrar ben pocs arguments per fer mal. João Félix va fer un parell de gols; Lewandowski i Gavi, un, i el que falta se’l van fer en pròpia porteria els homes entrenats per Mark van Bommel, que van oferir nul·la resistència i van acabar a mercè d’un Barça que va ser superior durant tot l’enfrontament i que comença a disfrutar i a fer disfrutar.

I és que té un altre aire. Després d’un inici de campanya en què no se li percebia un rumb clar, tot i anar tirant els partits endavant, l’entrada de João Félix i Cancelo li ha donat una sèrie de coses que han permès a l’equip créixer en l’àmbit col·lectiu. Tots dos han encaixat com un guant i estan tenint un gran impacte en el joc. Almenys, en els dos partits en què han sortit a l’inici han estat clau i, de moment, la seva presència és prometedora.

João Félix, un davanter diferent, s’està mostrant absolutament determinant. L’altre dia contra el Betis ja es va encarregar ell d’obrir el camí del triomf marcant el primer gol i assistint en el segon i, ahir, va repetir fórmula; va fer l’1-0 (11’), en els primers compassos del matx, resolent una fantàstica passada de Gündogan, i va inventar-se el 2-0 (19’) tot seguit amb una centrada boníssima al segon pal que Lewandowski només va haver d’empènyer a l’àrea petita. S’ho passa bé l’exjugador de l’Atlético de culer. Partint d’extrem esquerre, aquesta posició que Xavi reservava darrerament per a un migcampista però que sembla ara feta per a ell, té molta influència. El dorsal 14 participa molt per dins, ja que a la banda no hi està gaire, la deixa a Balde, i rep entre línies, combina, genera i fa gols. De fet, en va fer dos ahir, ja que just abans de ser substituït va signar el doblet fent de cap el 5-0 (67’) a passada de Raphinha.

I Cancelo és un altre responsable del canvi de cara. Sense pilota, és lateral dret, diligent, a lloc, però amb pilota, la majoria del temps en el Barça, que ahir va tenir el 70% de la possessió, és pràcticament un interior més. No és estrany veure’l en ocasions a l’altra punta del camp, caigut per banda esquerra, buscant de trobar una superioritat que agilitzi l’atac culer. El lusità, que després de passar per les mans de Pep Guardiola interpreta de meravella el futbol al qual aspira el Barça, a més, aporta a l’equip aspectes per dins que cap futbolista aglutinava; molt bon peu, arrencada, visió de joc, una bona fuetada, sap driblar. De les seves botes, en una jugada per la banda dreta, va néixer el gol de Gavi, el 4-0 (53’), que va recollir una pilota sense amo dins de l’àrea.

Als dos lusitans, que no van acabar el partit –l’atacant va ser rellevat en el 68’ i el defensa, en el 76’–, se’ls veu feliços i alliberats i es diverteixen. João Félix va regalar retallades, bicicletes, alguna sotana i també un barret que palesen aquest estat, mentre que Cancelo també es va agradar intentant una passada de rabona i amb un control d’esfèrica, en què va mostrar talent adormint la pilota amb el pit, acomodant-la amb el genoll per acabar-la punxant amb l’empenya, on la va sostenir uns segons. Van fer xalar l’Estadi Olímpic, però també els seus companys, encomanats d’aquest estat.

Es va veure un Barça engrescat, atractiu i convincent, que va protagonitzar al llarg del matx jugades de bella factura, al primer toc, amb atreviment i confiança, tant en sortida de pilota com a prop d’àrea rival i, a títol individual, hi va haver actuacions destacades. La d’ahir, probablement, és la millor versió que s’ha vist de Gündogan amb la samarreta del Barça, actiu entre línies i ficant passades interessants; també Raphinha –que va posar la centrada del 3-0 (22’) que va enverinar el defensa Bataille– va ser punyent, i Lewandowski, que es va afinar de mica en mica, va tornar a veure porteria, i suma ja quatre gols en el curs. En el tram final va entrar Lamine Yamal, un altre que també il·lusiona, i molt. En va tenir un parell de clares, però no va estar afortunat de cara a porteria.

Una altra golejada, doncs, del Barça, instal·lat, gràcies als Joãos, en un clima de pura alegria. El millor començament possible en la Champions League.