Vuit minuts de llum

L’èxtasi és un bon eli­xir con­tra l’enyo­rança. Nit de catarsi al Lluís Com­panys. La pri­mera gran nit màgica del Barça a Montjuïc. Remun­tada de líder. El bar­ce­lo­nisme enyora el batec del Camp Nou, aquell vin­cle embri­o­nari amb la llar, però amb par­tits amb finals alta­ment exci­tants com el d’ahir con­tra el Celta, l’exili resulta més pla­ent. Lewan­dowski i els Joãos man­te­nen el Barça en estat de joia. Enorme victòria per cele­brar la reno­vació de Xavi Hernández.

Orgull i ins­pi­ració. El Barça ha dor­mit líder, empa­tat a punts amb el Girona, gràcies a vuit minuts màgics. Dos gols de Lewan­dowski i un altre gol final de Can­celo van cer­ti­fi­car una remun­tada èpica con­tra un Celta que ho havia fet tot bé fins ales­ho­res. El cor del Barça, la pun­tu­a­li­tat de Lewan­dowski, el talent de João Félix i l’omni­presència i la ver­sa­ti­li­tat de Can­celo van dei­xar Rafa Benítez sense premi.

João Can­celo va tenir lla­cu­nes en defensa i alguna pèrdua peri­llosa, sí, però el seu tre­ball resulta admi­ra­ble tàcti­ca­ment. Com João Félix, ell és un altre fut­bo­lista que ha arri­bat beneït a Bar­ce­lona. Trans­cen­dent. Un home capaç d’exe­cu­tar mil rols en un mateix par­tit, ocu­par múlti­ples zones del camp i deci­dir par­tits. Can­celo va com­plir tots els papers de l’auca. Va actuar de late­ral dret en la pri­mera part, amb tendència a reforçar el mig del camp com en ante­ri­ors par­tits, però en l’inici de la segona part va situar-se direc­ta­ment a la base del qua­drat en paral·lel amb Gavi, i per davant de la línia de tres cen­trals amb què va sor­tir Xavi després del des­cans per inten­tar des­ar­ti­cu­lar un Celta que durant el pri­mer temps havia estat un frontó. Con­tra el Celta, Can­celo va ser late­ral, pivot, inte­rior i va aca­bar el par­tit apa­rei­xent de forma inde­tec­ta­ble dins l’àrea per col·locar el peu i enviar al fons de la xarxa la gran pilota que li va posar Gavi. Can­celo va fer embo­gir Montjuïc. Elogi a la ver­sa­ti­li­tat. Un juga­dor mul­ti­fun­ci­o­nal que està tro­bant en el Barça allò que no va tro­bar a Múnic durant l’últim mig any i que sí que havia tro­bat en l’inici de la seva aven­tura a Manc­hes­ter però que havia per­dut en la seva etapa final. Guar­di­ola li ha estat un bon mes­tre i Xavi l’està gau­dint ara. Gran fut­bo­lista.

També João Félix va tor­nar a des­ta­car amb una pas­sada pica­deta plena de talent per damunt del mur del Celta, que Lewan­dowski va con­ver­tir en gol. Va ser l’inici de la reacció. Fins ales­ho­res el Celta havia estat millor en el pla de par­tit. Els gallecs, amb les línies molt jun­tes, una defensa de cinc homes i una línia de tres homes més a davant, van asfi­xiar un Barça que durant tota la pri­mera part no va saber ata­car en espais reduïts. No va saber tro­bar aque­lla pas­sada fil­trada. Massa joc per dins i tot ben embus­sat. Xavi va can­viar el pla després del des­cans, però a l’equip li va cos­tar gene­rar joc per fora tot i l’entrada de Lamine. El Celta va sem­blar matar defi­ni­ti­va­ment el par­tit amb un con­tra­a­tac de lli­bre conduït per Aspas i cul­mi­nat pel grec Dou­vikas. Sem­blava l’esto­cada mor­tal. Però aquest Barça està en un moment dolç i quan no hi arriba el fut­bol hi arriba el caràcter i l’èpica. Can­celo va obrar el mira­cle amb el gol defi­ni­tiu, però Lewan­dowski ho va fer pos­si­ble amb dos gols que van res­sus­ci­tar el cadàver. L’aire fresc gene­rat pels dos Joãos també ha bene­fi­ciat Lewan­dowski. Qua­tre gols en els últims tres par­tits i sis ja en total per al polonès.

La greu lesió de Frenkie de Jong, sens dubte la mala notícia de la nit. El neer­landès té una lesió de la sin­des­mosi pero­ne­o­ti­bial dis­tal del tur­mell dret. Li tocarà estar un bon temps a l’ombra.