Després d’anys naufragant a Europa, amb dues últimes temporades traumàtiques sense passar de fase de grups, el Barça necessita rescabalar-se. No hi ha una altra opció, i més en el grup que està, de classificar-se. Serà fonamental a nivell mental per a un equip jove, inexpert en la màxima competició, i per espantar aquests fantasmes que el persegueixen quan es mou a territori europeu darrerament. I està en el camí. Suma sis de sis punts i ja s’ha tret de sobre el desplaçament més complicat que tenia, el del Porto, on ahir va guanyar (0-1) en un enfrontament en què sí que és veritat que no va saber imposar-se futbolísticament.

I és que el conjunt orientat per Xavi Hernández va estar a mercè del grup lusità la majoria del partit. Li va faltar personalitat al Barça amb la pilota, fet que el va fer anar a remolc tota l’estona contra un Porto que, sense anar sobrat d’individualitats, va saber com governar el joc sense tenir-la. El conjunt blaugrana va tenir l’esfèrica, però no va trobar la manera de traslladar-se a camp rival, ja fos perquè ningú des de darrera s’atrevia a filtrar una passada o perquè les pèrdues se succeïen una darrera de l’altra –especialment malament va estar Oriol Romeu amb diverses pèrdues temeràries en sortida de pilota. Tot plegat va hipotecar l’equip, perquè quan perdia bola, cosa la qual va passar en moltes ocasions ja que van ser molts jugadors els que no van estar afinats, sempre era a camp propi, amb l’equip separat, i la transició ràpida del rival era inevitable. Sobretot a la segona meitat es va palesar això mateix, en un duel que va decidir Ferran Torres (45+1’) just abans del descans, i en què els blaugrana van acabar amb un home menys per expulsió de Gavi i atrinxerats a prop de la seva àrea sense travessar de mig del camp.

Del resultat, boníssim pels culers, bona culpa en tenen doncs Ferran Torres i també, especialment, Ter Stegen, Araujo i Kounde. El sentinella i els centrals van ser uns colossos; el primer amb aturades de mèrit i els segons, resolent múltiples ocasions en contra amb accions defensives sensacionals. Ells tres van sostenir un equip que des dels primers compassos ja no va estar còmode. Incapaç de desplegar-se en atac, el joc va concentrar-se a terreny blaugrana, amb la pilota, això sí, però amb moltes dificultats per generar res. Romeu no encertava, tampoc Gavi i Gündogan aconseguien rebre, i només Joao Félix, amb tocs de geni va aconseguir arribar a l’equip a àrea contrària. De fet, amb tres rematades, el davanter portuguès, xiulat constantment pel seu passat a les categories inferiors del Porto abans de fitxar pel Benfica, va ser l’únic que va inquietar. Tot això, abans però que entrés Ferran Torres, que al minut 34 va substituir a Lewandowski, lesionat després d’una entrada de Carmo. El valencià, en estat de gràcia, va aparèixer per marcar el gol de la victòria i aprofitar una bona passada de Gündogan, que va recollir una flagrant errada de Romario a camp portuguès i va assistir al 7 blaugrana. Això va ser abans que acabés una primera part en què l’equip entrenat per Sergio Conceiçao tampoc va tenir moltes ocasions, però quan arribava ho feia amb claredat ja que sempre enganxava el Barça despullat.

No rutllava el conjunt de Xavi i després del descans la situació va agreujar-se. Les pèrdues van continuar produint-se, l’equip no era capaç d’ajuntar-se amb la pilota, fer una circulació llarga i avançar i el Porto va poder, ara sí, contraatacar amb constància i tenir situacions de perill sobre la porteria culer. Van emergir aleshores els esmentats Ter Stegen, Araujo i Kounde, entre, també sigui dit, els contratemps i els ensurts; primer, Lamine Yamal, que va marxar per una indisposició als vestidors i, incomprensiblement, no va ser substituït d’immediat. Més de cinc minuts va estar el Barça jugant amb deu, moment en el qual li van xiular un penal en contra, que amb mediació del VAR, va ser anul·lat. També un gol de xilena de Taremi per fora de joc va ser invalidat. Els canvis no van tenir l’efecte desitjat, ni Fermín, ni Marcos Alonso, ni Sergi Roberto van ser solució per conservar la pilota i poder-se agrupar, el gran problema ahir, i els lusitans van acabar collant. Malgrat tot, els culers van saber serrar les dents, van patir i van deixa Do Dragao amb un somriure, després del resultat.