Des del 24 d’agost havien pas­sat mol­tes coses. Una gira per Mèxic, una vaga, una situ­ació extrema per a les juga­do­res de la selecció espa­nyola, i dos par­tits de lliga que havien aca­bat amb victòria culer. El Johan Cruyff tenia ganes de donar la ben­vin­guda al seu equip i rega­lar l’escalf que tan neces­si­tava i enyo­rava després d’unes set­ma­nes com­pli­ca­des i con­vul­ses a l’entorn de l’equip per motius que, malau­ra­da­ment, no tenien res a veure amb el fut­bol. L’estrena ofi­cial del Barça a casa va recor­dar tants i tants par­tits que s’han jugat en aquest estadi i que l’equip de Jona­tan Giráldez ha gua­nyat amb faci­li­tat. Gole­jada con­tra el València per sumar el 9 de 9 i situar-se líder, davant del Madrid.

Des de l’home­natge a Alèxia pels 400 par­tits fins a l’ovació del xiu­let final, el Barça va ser l’únic pro­ta­go­nista del par­tit. Després de dos par­tits en què l’equip havia hagut de suar de valent per empor­tar-se els tres punts, el con­junt blau­grana va tor­nar a mos­trar aquesta supe­ri­o­ri­tat habi­tual en la lliga. Asset­jant el rival, ata­cant cons­tant­ment, ofe­gant-lo en la sor­tida i sense con­ce­dir-li pràcti­ca­ment cap ocasió. L’equip cir­cu­lava ràpid per dins, amb Patri, Mari­ona i Aitana al mig i Alèxia actu­ant de fals nou. A més, les blau­grana feien mal per la banda, tant amb Gra­ham Han­sen per la dreta, com amb Ona i Brugts per l’esquerra. Per apla­nar més el camí, l’equip de Giráldez es va tro­bar amb la mala for­tuna de Clau­dia Flo­ren­tino, que va mar­car-se dos gols en pròpia por­te­ria després de dues cen­tra­des de Gra­ham Han­sen. Amb el 2-0, el par­tit va fer encara més bai­xada i Aitana va fer el ter­cer abans del des­cans amb una rema­tada de cap molt difícil.

La festa ofen­siva del Barça va con­ti­nuar després de la represa, amb Enith Salón tra­ient les rema­ta­des de les juga­do­res locals. En una d’elles, l’acció va aca­bar en córner i Mapi, després de ser­vir en curt, va fer el quart amb una cen­trada que ningú va rema­tar. En la jugada següent, penal per mans. Aquest cop sí, Alèxia no va fallar des dels onze metres i va situar la maneta en el mar­ca­dor electrònic. Marta va ser l’encar­re­gada de tan­car la gole­jada. Ja havia avi­sat en la pri­mera part amb una cano­nada a la cre­ueta, i va trans­for­mar de forma excep­ci­o­nal un llançament de falta directa en què la pilota va tocar el tra­ves­ser abans d’entrar.

Diu­menge, de nou al Johan Cruyff. Aquest cop, con­tra la Real Soci­e­dad.