Sadurní, De la Cruz, Torres, Rifé, Juan Carlos, Asensi, Hugo Sotil, Costas, Juanito, Marcial... i Johan Cruyff. Onze noms. Un onze titular que podria ser qualsevol, però si remarquem la presència de Johan Cruyff és perquè la seva titularitat va tenir un significat especial. I és així. És l’alineació que l’aleshores entrenador del Barça, Rinus Michels, va escollir un 28 d’octubre d’ara fa 50 anys, el 1973, per enfrontar-se al Granada en el partit de la vuitena jornada de lliga. Aquell dia, el futbolista neerlandès va fer el debut oficial amb el Barça. La resta, com se sol dir, és història.

Johan Cruyff havia fitxat pel club blaugrana aquell estiu i havia jugat alguns amistosos de blaugrana, però feia falta el transfer provinent dels Països Baixos. Es va fer esperar. L’autorització perquè Johan Cruyff pogués jugar va arribar el dia abans del partit. Tal com recordava el club aquesta setmana, la notícia va caure com una galleda d’aigua freda al Granada. Joseíto, el seu entrenador, va explicar que la preparació del partit durant la setmana era inútil, que ara havia de replantejar-ho tot. Les preocupacions van quedar paleses amb el 4-0 final al marcador. Tot plegat, amb la participació d’un Cruyff que va firmar un doblet davant un Camp Nou ple per veure l’estrena oficial de la seva nova estrella. De la Cruz i Hugo Sotil van culminar la victòria blaugrana.

Aquell 28 d’octubre va canviar la història del Barça. Per començar, l’equip va capgirar una situació complicada. Abans del debut del neerlandès, els resultats no acompanyaven: dues victòries, dos empats, tres derrotes i només a un punt del descens. El Barça acabaria guanyant aquella lliga catorze anys després de l’últim títol i no va tornar a perdre ni un sol partit fins que no va proclamar-se campió. És a dir, derrotes sense cap mena de conseqüència.

Però el llegat de Johan Cruyff va més enllà. Després de vestir la samarreta blaugrana, va quedar lligat per sempre més al Barça. El club va apostar per ell perquè fos el nou entrenador, una decisió clau. Va ser llavors quan el Barça va adoptar aquest segell futbolístic, aquest estil de joc basat a tenir la pilota i manar sobre el rival. Quatre lligues consecutives o la primera copa d’Europa. Èxit rotund. Aquesta manera de jugar és la que també va fer triomfar el Barça de Guardiola. El que pretén aconseguir Xavi. L’estil que s’ensenya a la Masia i el que practica de meravella el Barça femení. Cada dues setmanes, sobre la gespa d’un estadi anomenat Johan Cruyff. Etern.