El 2021, malgrat haver estat MVP en les finals de copa i Champions i firmar una gran temporada, ni tan sols va estar nominada a la Pilota d’Or. Una injustícia que el Barça ja ha viscut de prop quan, per exemple, Graham Hansen també és oblidada. L’any passat, directa a la cinquena posició. Després d’un altre gran curs de blaugrana i una molt bona Eurocopa, era qüestió de poc temps que Aitana Bonmatí Conca ocupés el calaix més alt del podi. Estimat 2023, només ella podia ser la guanyadora. La migcampista de Ribes va brillar com mai sobre l’escenari del Théâtre du Châtelet de París recollint la seva primera Pilota d’Or, la tercera –i de forma consecutiva– que s’endú una jugadora del Barça. Després d’Alèxia, Aitana. Unanimitat absoluta a l’hora d’atorgar el guardó a la 14 de l’equip de Jonatan Giráldez, que ha anat explotant i creixent any rere a any. Fidel a una manera de jugar que enamora a Can Barça i ambiciosa i autoexigent com poques.

Millorar, millorar i millorar. Fins que el futbol ha estat just amb Aitana, una jugadora que, com moltes altres, va haver de sacrificar-se des dels inicis per poder complir el seu somni de jugar a futbol i de fer-ho pel club que volia. L’esforç i la feina, sumades a una qualitat que li cau de les butxaques, han catapultat la ribetana fins a l’Olimp. El 2023 del Barça i de la selecció espanyola no s’entén sense ella. Un rendiment altíssim i suprem en cada competició, sent important en cada partit, però multiplicat en els dos tornejos que més anhela tota futbolista i que més repercussió tenen: la Champions League i el mundial. Va ser la millor en tots dos, sense discussió, i així ho va reconèixer tothom. Cada vegada se li posava més cara de Pilota d’Or. Cada vegada els símptomes eren més evidents, confirmats amb l’entrega del premi UEFA a millor jugadora de l’any. Tot s’encaminava cap a la nit del 30 d’octubre a París, quan Aitana Bonmatí va pujar a l’escenari i va omplir-se les mans d’or després de recollir el trofeu de mans de Novak Djokovic. La de Ribes, nerviosa, com va confessar, va pujar tímida, gairebé oblidant-se de recollir la Pilota d’Or. Després de mostrar-lo al públic, va prendre la paraula. “És un orgull rebre aquest premi. Ha estat un any excepcional. Es tracta d’un premi individual, però és col·lectiu. Sense tots els èxits aconseguits, no estaria aquí. És únic i per valorar-ho molt”, va dir Aitana, que va voler donar les gràcies als tres clubs on ha jugat: Ribes, Cubelles i, per descomptat, el Barça. “Gràcies per apostar per nosaltres quan ningú hi creia i per donar l’oportunitat de ser professionals. Qui m’hauria dit, quan era una nena, que jugaria en un Camp Nou ple. Som un club referent mundial”, va dir la migcampista. La 14 blaugrana també va felicitar les nominades i va donar les gràcies a la seva gent més propera, entre ells els seus pares, Rosa i Vicent, presents a la gala. “Vau lluitar per canviar la norma dels cognoms a Espanya i ho vau aconseguir. Porto aquesta lluita i resiliència a la sang gràcies a vosaltres”, va explicar.

Aitana ha arribat al cim, però es proposarà continuar pujant muntanyes més altes. Veient el seu rendiment i la seva edat –tan sols 25 anys–, tornar a veure la migcampista de Ribes guanyant una Pilota d’Or seria la cosa més normal del món. Si el futbol és just, guanya qui més ho mereix.