Un Barça desconstruït
El Barça cau de manera estrepitosa a Anvers i tanca la fase de grups com a primer, però ho fa amb deshonor i agreujant la crisi
Oriol Romeu queda assenyalat, Xavi queda més afeblit i el vestidor, molt tocat
Oriol Romeu rebrà dilluns a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm el premi com a millor jugador català de la temporada passada. Una dura ironia del destí. Una crueltat, ara mateix. La vida, certament, pot arribar a ser molt capritxosa. El guardó li arriba en un dels pitjors moments de la seva carrera futbolística. Qui l’ha vist i qui el veu. Ell i Aitana Bonmatí seran els dos grans premiats en l’onzena edició de la Gala de les Estrelles del futbol català i hi haurà una gran expectació per veure amb quin estat d’ànim puja el d’Ulldecona a l’escenari. La seva cara ahir al Bosuilstadion era un autèntic poema. El rostre de la desolació. Un futbolista superat per la situació. Oriol Romeu és ara mateix una ombra del futbolista que va brillar la temporada passada a les ordres de Míchel. Ell és el gran assenyalat del partit calamitós del Barça a Anvers. També Xavi surt molt afeblit de la visita a Flandes. Romeu surt en les dues fotografies dels dos primers gols en contra, per dues pèrdues de pilota gravíssimes, impròpies d’un partit de Champions, però per indigne, el partit del Barça a nivell col·lectiu. Un equip sense esperit, que tanca la fase de grups com a primer del grup H, sí, però amb una imatge final lamentable en l’últim partit de la lligueta. L’Anvers era l’únic equip dels trenta-dos que encara no havia sumat ni un sol punt en aquesta Champions i ahir va marcar tres gols al Barça. És la seva primera victòria en una fase de grups en tota la seva història. Somriu Mark van Bommel, trontolla Xavi i Laporta es queda sense un botí de 2,8 milions d’euros per una victòria que el Barça ni va merèixer ni va buscar.
En la prèvia, el dia abans, Xavi havia lamentat els errors defensius, individuals i col·lectius, que el seu equip va cometre el dia de la derrota contra el Girona. Després del partit a Anvers creix la llista de lamentacions, perquè el Barça va tornar a ser un despropòsit a les àrees. Entre Iñaki Peña i Romeu van regalar el primer gol a Vermeeren quan només s’havien jugat un minut i quinze segons. El porter va fer una passada d’alt risc buscant iniciar el joc des del darrere, amb l’Anvers pressionant molt amunt, i Oriol Romeu va regalar la pilota al talentós i jove futbolista belga de 18 anys, que no va fallar. Yusuf va robar la cartera per darrere a Romeu en l’acció del segon gol, obra de Janssen, en un altre error terrible. Quatre minuts després Xavi el va canviar. També Kounde va estar fatal en un refús fallit, en una acció aparentment molt còmoda de resoldre, i sort en va tenir del VAR, que el va salvar, perquè Janssen havia trobat porteria. Però estava en fora de joc per molt poc.
Disset pèrdues del Barça en els primers vint-i-cinc minuts i un sol xut en la primera part, el del gol de Ferran. L’altre gol del Barça va portar el segell de Marc Guiu. En divuit minuts el nano va fer més feina que Lewandowski en setanta-dos. Centrada de Gündogan i magnífic gol de cap de Guiu. No va ser l’únic talent de la Masia que va tenir minuts. Héctor Fort va ser titular al lateral i també va jugar Marc Casadó. La canalla queda exculpada de la derrota. Xavi i els pesos pesants, no. L’equip queda molt tocat perquè després d’empatar en l’afegit, només un minut després va arribar el tercer del Anvers, en una altra acció defensiva per oblidar. Nit freda i infausta.