“Us en devem una” era el missatge que el Barça transmetia als culers després de perdre la final de la Champions de Torí del 2022. Si aquest equip es posa una cosa al cap, la fa. Un any després de caure contra el Lió per enèsim cop, les jugadores i el cos tècnic es van eixugar les llàgrimes –almenys les de tristesa– per donar pas a l’alegria més immensa per aixecar la segona. El com es va aconseguir, hi dona més mèrit. Del 0-2 al descans, omplint Eindhoven dels fantasmes del passat, al 2-2 en un minut i quaranta-set segons màgics en què Patri Guijarro va començar a inscriure el nom del Barça en la copa. Rolfö ho va confirmar. Alèxia, després de la lesió, aixecava el títol més esperat. Un èxit més per a un equip etern que ha viscut un final de 2023 mogut amb la marxa de Markel Zubizarreta, l’anunci de l’adeu de Giráldez, les lesions d’Alèxia i Mapi, i la incertesa per les renovacions. Però el 2023 ha estat històric.