En el punt de mira

El cert és que el 14 blaugrana va passar dos mesos sense marcar. Del 19 de setembre al 28 de novembre. Ara bé, va semblar despertar-se en el moment precís, en les finals contra el Porto i l’Atlético de Madrid, quan va firmar el seu millor partit des que va fitxar pel Barça després d’uns dies en què s’havia parlat molt d’ell. Però va ser un miratge. Des de llavors, la caiguda de João Félix ha estat en picat i sense aturador. La seva imatge ha estat apàtica. Sense implicació en defensa, abusant de les individualitats –sovint innecessàriament– i frustrant-se repetidament. Una actitud que ha desesperat a molts, també a Xavi. El tècnic el va canviar a Mestalla, malgrat ser l’autor del gol blaugrana, després de cridar-li l’atenció més d’una vegada. Contra l’Almeria, en el partit de la famosa esbroncada del descans, va ser un dels substituïts a la mitja part. Un advertiment clar. En lloc seu va entrar un Ferran Torres que, com ja havia fet en partits anteriors, va mostrar molta més implicació i encert en les decisions. Conseqüència? João a la banqueta i Ferran, titular en el primer partit del 2024, a les Canàries.

Contra el Barbastre, el portuguès tenia l’oportunitat perfecta per redimir-se. Partit, a priori, assequible. Contra un equip tres categories inferior. Però tampoc va ser. Va perdre 15 pilotes, va intentar 5 regats sense èxit i no va desequilibrar en atac. Va marcar, però el gol va ser anul·lat per fora de joc. L’empipada va ser considerable. Però la gota que va fer vessar el got va ser una molt mala passada enrere que va acabar en el córner del primer gol del Barbastre. João Félix estava de canvi, sobretot per la seva actitud, i així va ser. En el minut 72, Lewandowski va entrar en lloc seu. Un altre toc, a tocar de la supercopa. La seva titularitat contra l’Osasuna, i en una hipotètica final contra el Madrid o l’Atlético, es veu dubtosa. Lewandowski i Raphinha semblen tenir el lloc assegurat, però ara fa l’efecte que la meritocràcia ha entrat en escena i João ja no és intocable.