Aquest Barça és descoratjador. En fa una de freda i una de calenta, i així és impossible avançar. Ahir, l’equip orientat per Xavi Hernández va tornar a oferir una versió pèssima, en la línia del que està sent el seu futbol aquesta temporada, amb la qual no va ser capaç de passar de l’empat (3-3) contra el Granada a casa. Sagnant va tornar a ser, entre altres coses, que l’equip andalús, penúltim classificat en el campionat, li clavés tres gols. Marc-André Ter Stegen, que va reaparèixer entre pals com a titular després de 91 dies d’inactivitat per lesió, no va tenir doncs un retorn memorable. Sense ell l’equip encaixava i amb ell no va canviar la cosa. Són 33 gols els que ha rebut el Barça en la lliga, ningú entre els deu primers classificats n’ha encaixat més. El conjunt blaugrana queda a 10 punts del lideratge, que ocupa el Real Madrid, i té el cinquè, l’Athletic, que juga avui, a 6 punts.

Així doncs, la realitat és que el Barça ha de mirar ja al darrere perquè les prestacions que ofereix no permeten, distància a banda, pensar en un objectiu que no sigui quedar entre els quatre primers. El d’ahir va ser, una altra vegada, un partit molt dolent de l’equip culer. Tant amb pilota com sense. Molt malament. De positiu, només la jovenalla amb Lamine Yamal, autor d’un doblet i que va salvar el partit marcant el 3-3 quan faltaven 10 minuts, i Pau Cubarsí, de nou titular i que exhibeix potencial en cada aparició.

I és que col·lectivament ja sembla complicat que l’equip de Xavi pugui millorar. Li costa molt tot. Molt. En defensa no va estar bé. Tampoc cal anar molt enllà; el Granada, un dels conjunts més febles del campionat, que està a set punts de la salvació i que tenia una mitjana d’un gol marcat per partit abans de visitar Montjuïc, n’hi va marcar 3. I en atac, ben poc va generar el grup blaugrana, que va ben escàs de joc. Xavi va intentar-ho de nou amb el quadrat format a la medul·lar per Christensen i Frenkie de Jong al darrere i Pedri i Gündogan al davant. Dels tres últims, dels qui s’espera que participin, que rebin en zones interessants i creïn, pràcticament res. Ara mateix, en aquest Barça només passen coses si Lamine Yamal participa i, per si sol, inventa quelcom. I així es va avançar el Barça, via el nen de 16 anys. Lamine (14’), que acabava d’avisar amb una gran jugada per la banda que no va rematar Lewandowski, sí que va arribar a una que va protagonitzar a l’altre costat Cancelo i va obrir el marcador. Tot i això, no va governar el partit el Barça, amb problemes per superar la pressió alta de l’equip visitant i també per instal·lar-se en camp rival. En una transició ràpida va estar a punt d’obrir escletxa Lewandowski, però Hongla li va treure el xut sobre la línia i tot seguit Ricard Sánchez (43’) va empatar.

No va canviar res el descans: el Barça va seguir sense rutllar i el Granada va fer mal, en sis minuts de pur descontrol. Pellistri va avisar en un contraatac que va aturar Ter Stegen, que res va poder fer res en la jugada següent, en què l’uruguaià (60’) va caçar una centrada d’Uzuni per posar l’1-2. La resposta culer va ser immediata amb Lewandowski (63’) empatant a passada de Gündogan, encara que el Granada hi va tornar també a l’instant amb un cop de cap d’Ignasi Miquel (66’), que va rematar una pilota posada per Maouassa. Tots els gols encaixats pels blaugrana van estar molt mal defensats.

Sense massa arguments futbolístics, li va tocar a l’equip blaugrana intentar-ho a còpia de batzegades. Van entrar Fermín i Raphinha –també retornat després d’un mes lesionat–, que van imprimir energia; l’equip va mirar de collar, però no va ser fins que de nou va emergir Lamine Yamal (80’), que es va treure del barret una fuetada des de fora de l’àrea, que va arribar l’empat. Botí insuficient, és clar, però encara sort per al Barça. Encara sort de Lamine Yamal.