Títols i penes

Fa tot just dos anys, tots dos equips s’estaven enfrontant en una altra eliminatòria europea. En aquell cas, es tractava dels setzens de final de l’Europa League. El Barça s’estrenava en aquesta competició mentre el projecte de Xavi Hernández tot just començava a caminar. A Itàlia, Luciano Spalletti havia retornat la il·lusió a una ciutat òrfena de títols importants des de la marxa de la figura més important que ha passat per allà: Diego Armando Maradona. Els blaugrana van guanyar aquella pugna, però van acabar l’any en blanc, igual que els napolitans. Un curs més tard, però, tot va canviar. Barcelona i Nàpols es van convertir en dos centres de celebracions. El Barça, a més de guanyar la supercopa, va ser campió de lliga quatre anys després gràcies a una solidesa defensiva espectacular i als gols de Robert Lewandowski. El Nàpols, que va arribar a les semifinals de la Champions, va aixecar l’scudetto 33 anys després. Una fita històrica. Una celebració a l’altura. Un títol merescut i just. Sense discussions. La lliga va acabar després de 38 jornades i els napolitans van avantatjar de 16 punts el Lazio, segon. Un èxit de Spalletti, acompanyat de jugadors com ara Victor Osimhen –autor de 31 gols– o un georgià desconegut i de nom difícil de pronunciar: Khvicha Kvaratskhelia (o Kvaradona, com el van anomenar els napolitans). Un futbolista que va revolucionar Nàpols amb actuacions per emmarcar, 14 gols i 14 assistències.

Pocs mesos després, l’escenari és completament diferent. El Barça no ha continuat la seva construcció. No ha fet passos endavant, al contrari. El projecte de Xavi s’ha anat esfondrant, no només pels mals resultats, sinó també per una pèrdua d’identitat en el joc, molt preocupant durant gran part de la temporada. L’equip ha perdut la supercopa i la copa i té la lliga pràcticament impossible. Només queda la Champions, on els malsons s’han tornat massa recurrents. Per rematar-ho, Xavi Hernández ja ha comunicat que no continuarà. El futur de l’equip i del club, encara amb moltes dificultats econòmiques, és completament incert i imprevisible. A Nàpols, l’adeu de Luciano Spalletti va commocionar una ciutat que havia tornat a sentir-se campiona. Va agafar-se un any sabàtic. “A vegades s’ha de marxar per amor”, va dir. Rudi Garcia va agafar les regnes de l’equip, però no va funcionar. El tècnic va tenir, fins i tot, enganxades amb Osimhen. El nigerià no va dubtar a retreure-li que ell i Kvaratskhelia fossin substituïts en un partit contra el Bolonya i amb empat a zero en el marcador. La tensió era màxima i, a mitjans de novembre, Rudi Garcia va ser destituït i va arribar Walter Mazzarri. Amb ell, les coses no han millorat. Tant és així, que ha estat acomiadat a tan sols dos diesde rebre el Barça en un partit de tanta magnitud com el de demà davant la seva afició. El Nàpols, que també va perdre la supercopa i està eliminat de la copa, és novè, a cinc punts de les places europees, i vol revertir la situació. Els jugadors estan lluny del seu millor nivell, com en el Barça.

Tot plegat fa que aquest duel en la Champions generi molts dubtes. Quan es va fer el sorteig, el mes de desembre passat, el Barça era força favorit. Les forces s’han igualat després de veure que el joc blaugrana no ha millorat des de llavors. L’himne de la Champions activa qualsevol jugador. El Diego Armando Maradona serà un infern, segur. El Nàpols pot ressuscitar, però el Barça en pot sortir il·lès. Només un dels dos sobreviurà i guanyarà una vida extra.