“Trobem a faltar el Camp Nou, ens hem d’adaptar a Montjuïc. Ja vaig avisar fa temps que aquesta seria una temporada difícil.” Fa poc més d’una setmana que Xavi Hernández va dir aquestes paraules. És clar que el Camp Nou no és el mateix que el Lluís Companys, on caben la meitat d’espectadors –49.500–, només hi ha 17.064 abonats i tampoc enganxa gaire l’aficionat perquè no s’omple gairebé mai. No s’hi està com a casa, i això, sumat al mal joc, propicia que l’equip no estigui aconseguint que el seu camp sigui un fortí com sí que ho és històricament el Camp Nou, un feu inexpugnable. Montjuïc, doncs, sí que és expugnable, així ho demostren els números en la lliga, en què el conjunt blaugrana hi ha perdut tres enfrontaments –contra el Real Madrid (1-2), el Girona (2-4) i el Vila-real (3-5)– i n’ha empatat un –contra el Granada (3-3)– dels catorze que hi ha disputat. S’hi ha deixat 11 punts i, de fet, si d’aquests quatre partits n’hagués guanyat tres, ara mateix seria líder del campionat perquè el Real Madrid l’avantatja de 8 punts. Res a veure amb el curs passat, en què va guanyar la lliga i en què, dels dinou duels disputats al Camp Nou, sols en va perdre un –contra la Real Sociedad (1-2)– i quan ja era campió matemàtic, i va empatar-ne dos –contra l’Espanyol (1-1) i el Girona (0-0)–, els setze restants, tot victòries.

Guarismes que ja és impossible que assoleixi en aquesta, en què li queden cinc partits per jugar a casa i són deu els triomfs que hi acumula. Com a màxim n’aconseguiria quinze, de victòries. Tot i això, el grup culer necessita fer de Montjuïc un feu fiable per acabar bé el campionat i aconseguir, almenys, la segona posició, que li permetria disputar la supercopa del curs vinent. El primer pas és millorar futbolísticament, ser constant i donar continuïtat al que va fer contra el Getafe (4-0) l’últim dia al Lluís Companys, en què va tornar al camí dels tres punts. Divendres (21 h) rebrà el Mallorca, flamant finalista de copa en un gran moment de confiança, i li falten com a local els partits contra Las Palmas (30/3), el València (28/4), la Real Sociedad (12/5) i el Rayo Vallecano (19/5).

Aquest rendiment a casa dista molt de l’assolit a fora, en què encara no ha perdut i és l’únic equip del campionat que no hi coneix la derrota. Hi ha recollit sis empats, una xifra més que decent tenint en compte que el curs passat, que es va proclamar campió, va perdre cinc enfrontaments a domicili.

En la Champions League és diferent. Les desfetes han estat a fora, dues de doloroses –contra el Xakhtar (1-0) i l’Anvers (3-2)–, mentre que al Lluís Companys han estat tot victòries –contra l’Anvers (5-0), el Xakhtar (2-1) i el Porto (2-1)–. En aquest sentit, després de l’enfrontament de divendres contra el Mallorca, el conjunt culer tornarà de seguida al seu feu, dimarts vinent, per tornar a escoltar la música de la lliga de campions i jugar-se la vida a Europa. Serà contra el Nàpols, en la tornada dels vuitens de final, després de l’empat (1-1) al Diego Armando Maradona. Sigui com sigui, el Barça no tornarà al Camp Nou com a mínim fins al novembre d’aquest any. Les obres van a bon ritme, expliquen des del club. Mentrestant, l’equip s’ha de fer fort a Montjuïc.