En la pri­mera roda de premsa poste­rior al sor­teig de quarts, Xavi par­lava de la pos­si­ble inex­periència que tenia la seva plan­ti­lla en com­pa­ració amb el PSG. És cert que l’equip pari­senc sí que ha superat les fases de grups dels dar­rers anys i ha arri­bat, com a mínim, fins als vui­tens de final, però només 11 dels 26 juga­dors del pri­mer equip han dis­pu­tat uns quarts de final de la Cham­pi­ons Lea­gue. És a dir, només dos fut­bo­lis­tes més que el Barça. Es tracta de Key­lor Navas (Madrid i PSG), Mar­quin­hos (PSG), Kur­zawa (Mònaco, ja que amb el PSG estava lesi­o­nat), Muki­ele (Leip­zig), Kim­pembe (PSG), Lucas Hernández (Atlético i Bayern), Danilo (Porto i PSG), Marco Asen­sio (Madrid), Mbappé (Mònaco i PSG), Gonçalo Ramos (Ben­fica) i Dembélé (Borus­sia Dort­mund i Barça). D’aquests, Key­lor Navas, Marco Asen­sio i Lucas Hernández saben què és pro­cla­mar-se cam­pi­ons de l’ore­lluda, aquest últim, pre­ci­sa­ment, der­ro­tant els pari­sencs en la final i amb Robert Lewan­dowski com a com­pany d’equip, ara rival. Skri­niar, sub­campió amb l’Inter el curs pas­sat, va fer-se una lesió que li va fer per­dre la fase final del tor­neig.

La diferència, segu­ra­ment, és que molts d’aquests juga­dors ja acu­mu­len diver­ses tem­po­ra­des a París, on la Cham­pi­ons fa anys que és una obsessió i per això hi van por­tar Ney­mar i Messi, dos juga­dors que van tri­om­far a Bar­ce­lona. Ara bé, això no el con­ver­teix en un equip més fet. El Barça s’ha anat adap­tant amb els can­vis i les situ­a­ci­ons difícils que ha vis­cut dar­re­ra­ment, sobre­tot con­di­ci­o­nat per la difícil situ­ació econòmica de l’enti­tat. El PSG, car­re­gat de diners i amb més capa­ci­tat per cons­truir un pro­jecte a cop de talo­nari, ha por­tat molts juga­dors aquesta tem­po­rada. A vega­des, la sen­sació és que hi ha més cro­mos que pro­jecte. D’aquí que també hi hagi aquesta inex­periència. És el cas de Kolo Muani, Kang-In Lee, Ugarte i Bar­cola. D’altres, com Gonçalo Ramos, Marco Asen­sio, Lucas Hernández i Dembélé, por­ten l’experiència de fora. I si a Bar­ce­lona són els Cubarsí, Lamine i Fermín els nanos de casa que tre­pit­gen fort, a París la gran sen­sació que s’estrena a Europa és Zaïre-Emery.

Tots, diri­gits per un Luis Enri­que que també té més experiència que Xavi, el seu rival a la ban­queta. Amb el Barça, un dels clubs del seu cor, va dis­pu­tar tres eli­mi­natòries de quarts en els tres anys que va estar en la ban­queta. Sense obli­dar, evi­dent­ment, l’èxit del pri­mer any, que va aca­bar en un tri­plet, el segon de la història del club.